Moltes vegades tenim al jardí, o fins i tot en testos, plantes que no sabem que si les assequem poden ser de gran ús per a nosaltres. En aquest article volem explicar com podem preparar oleats amb les flors seques del nostre jardí per tal d’obtenir les seves propietats i poder utilitzar-les en cremes i ungüents.
UN OLEAT no és més que oli infusionat amb l’essència i les propietats terapèutiques d’una planta que deixem macerar en l’oli.
Alguns exemples de oleats i les seves propietats:
Àrnica (flors): Blavures, hematomes, edema, cames pesades. L’àrnica, l’hipèric i la calèndula són 3 plantes contra el dolor muscular amb propietats antiinflamatòries i analgèsics que utilitzant-les externament poden ajudar a alleujar lesions i inflamacions. Prevenen i ajuden a la recuperació muscular i dels lligaments.
Hipèric o Flor de Sant Joan (flors): Encara que moltes persones coneixen aquesta herba per les seves propietats anti-depressives, és extremadament útil, al mateix temps, per tractar dolors musculars per les seves propietats analgèsics i antiinflamatòries.
Margarida (flors de margarida): Tònica per a la pell, reparadora, tensora, modeladora de coll, bust i escot. Reestructurant i nutritiva.
Calèndula (flors de calèndula): Potent antiinflamatori, cicatritzant i desinfectant, que tracta les pells fràgils, seques, aspres, tirants i reactives. La calèndula calma les irritacions, esquerdes, congelació, petites ferides, cremades d’afaitar, psoriasi, èczema, úlcera, cremades solars, urticària, picades d’insectes … I fins i tot el dolor de contusions i neuràlgies.
Camamilla (flors): Inflamació de la cara, pruïja, rosàcia (envermelliment).
Espí groc (baies): Aquestes baies tenen molta vitamina C que fan d’aquest oli macerat un oli anti-envelliment molt bo per donar brillantor a la nostra pell.
Malva (flors): Pells madures, pells seques i sensibles, rosàcia. Suavitzant.
Pastanaga (arrels): El macerat de pastanaga produeix un oli de color ataronjat molt ric en carotens. Aquest oleat promou el bronzejat i permet que la pell mantinga un to uniforme després del sol. Suavitzant, regenerador i calmant.
Plantatge (fulles): El plantatge destaca pel seu poder cicatritzant i calmant, per això és ideal per tractar petites ferides o picades. A això cal sumar les seves propietats emol·lients que ajuden a hidratar la pell. És a més antiinflamatori i desintoxicant.
Llorer (fulles): Tractament de l’acne, pells grasses, nafres i ulceracions, en cas de refredament, en massatges i per alleujar el reumatisme.
Romero (fulles): Pells grasses, mixtes. Reafirmant i drenant, a més de millorar la microcirculació.
Rosa (flors): Arrugues, envelliment, taques de l’edat. La rosa és un gran re equilibrant que tracta pells deshidratades, desvitalitzades, resseques, amb esquerdes, cicatrius, acne, rosàcia, èczema, psoriasi.
Te verd (fulles): Disminueix la producció i emmagatzematge de greix. Potent antioxidant.
Vainilla (beines): Tònic per a la pell, protector, suavitzant i nutritiu. Suavitza la pell de rostre i cos i és un exfoliant suau amb una aroma deliciós per utilitzar-lo en olis de massatge. També en les nostres preparacions culinàries de pastissos o vinagretes (a més, si és per cuinar, no cal filtrar-la).
Vinya vermella (fulles): Millora la circulació sanguínia. Cura de cames pesades.
PER QUÈ FER UN OLI MACERAT?
Si us pregunteu per què us heu de molestar en fer olis macerats quan tenim els olis essencials, és important saber que no tots els components d’una planta es poden extreure amb el procés de la destil·lació. Només les molècules més petites arriben mitjançant aquest mètode i, per tant, mai capturem l’essència de tota la planta.
La maceració capta les molècules més grans i pesades. Altres tècniques d’extracció també capturaran altres molècules: els hidrosols aprofitaran les molècules a base d’aigua, per exemple. Per tant, com més maneres d’extreure les propietats d’una planta, més accedirem a tot allò que la planta té per oferir.
Per exemple, quan es fa una crema a base d’espígol, es pot augmentar l’efecte terapèutic incloent també oli de lavanda macerat i fins i tot extractes fluids o hidrosols.
A més, un altre avantatge dels olis macerats és que aporten propietats a les nostres receptes d’una manera més suau que els olis essencials que, de vegades, poden provocar erupcions en les pells sensibles.
A més, és possible que vulgueu afegir una planta que no tingui un oli essencial corresponent, com ara la lila o la flor de saüc, per exemple, o potser desitgeu utilitzar una planta on l’oli essencial és molt car, com el gessamí (destil·lat) o el lemongrass. Mitjançant la maceració, podeu accedir als compostos químics curatius d’aquestes plantes i utilitzar-los en la cura de la pell.
Com dèiem abans, moltes vegades tenim plantes al jardí que no sabem que si les assequem poden ser molt útils. És el cas de les humils calèndules. Segur que molts de nosaltres les tenim al jardí sense saber-ho. Tot i això, les flors de calèndula tenen un gran valor terapèutic si les recollim i les assequem.
LA CALÈNDULA és una planta amb un gran potencial terapèutic per a la pell. Regenera, combat possibles gèrmens i lluita contra la inflamació. És una restauradora per excel·lència de les pells irritades, amb coïssor, èczemes, penellons causats pel fred, etc.
Un altre ús de l’oli de calèndula és per tractar els dolors d’oïda. Col·locarem de 2 a 3 gotes a la nostra oïda i sostindrem una bossa o drap calent sobre ella. No obstant això, si els símptomes persisteixen o hi ha infecció serà millor consultar amb el nostre metge.
En deixar que les flors es infonguen en oli, podem extreure moltes d’aquestes propietats i incorporar-les en productes fàcils d’usar com: receptes d’ungüents, bàlsams labials, sabons, cremes i locions.
Per això anem a explicar a continuació els dos mètodes coneguts per preparar un oleat, és a dir, per infondre un oli vegetal amb les propietats d’una herba o planta.
En aquest cas, anem a explicar com preparar un oleat de calèndula, encara que seria perfectament possible amb qualsevol altra planta o flor seca.
OLEAT DE CALÈNDULA
Ens caldrà flors seques de calèndula per a això. Es poden utilitzar també herbes fresques per preparar els oleats, però no és una bona idea perquè el contingut en aigua de les flors i herbes fresques tendeix a crear floridures i a arruïnar els oleats.
Simplement, estendrem les flors prèviament recollides sobre una tovallola de paper en un lloc sec o al sol i els hi donarem la volta diàriament durant una setmana o dues fins que estiguin completament seques.
Quan les tinguem seques, omplirem 1/3 d’un pot de vidre amb les nostres flors seques i l’omplirem amb algun oli dels que no s’oxiden fàcilment com els de jojoba, albercoc, ametlles o, fins i tot oliva. (Veure entrada enranciment dels olis).
Taparem bé el flascó i el emmagatzemarem en un lloc fresc i fosc durant un mínim de quatre setmanes (40 dies sol ser l’ideal). El agitarem periòdicament. Fins i tot hi ha “escoles” que afirmen que li ha de donar la llum del sol i de la lluna per allò de les energies. En fi, no us preocupeu si no ho feu, ja us dic que el resultat també serà acceptable.
Passats els 40 dies, colarem les flors i ja tindrem llest el nostre oleat. Per colar les herbes podeu utilitzar un filtre de cotó o una tela fina. En alguns casos, haureu de repetir l’operació perquè l’oli quedi net de residus.
L’oli, ara l’oleat, el reservarem en un pot, si pot ser de vidre fosc, perquè tingui una caducitat més extensa. El pot el mantindrem en un lloc sec i fosc, protegit de fonts de calor. I si pensem que el nostre oli es pot enrancir podem afegir-li una mica d’oli de germen de blat o unes gotes de vitamina E per tal de prevenir la seva oxidació i enranciment.
ÉS POSSIBLE AVANÇAR MÉS RÀPID AMB UN MÈTODE EN CALENT, com el detallat per Maria Treben en els seus llibres.
En aquest cas, col·locaríem el nostre oli, amb les flors o plantes seques, en un recipient de vidre (resistent a la temperatura) al bany d’aigua. I el mantindríem a foc molt suau durant diverses hores (d’una a tres hores segons diverses fonts). És important que la temperatura de l’oli no superi els 50º graus perquè l’oli no es torni nociu i l’oleat no perdi propietats.
Com ens explica Virgi en la seua pàgina de “trucos naturales”, aquest mètode en calent és més adequat per a parts més difícils de la planta, com ara les arrels.
Després d’aquest temps, filtrarem bé i envasarem com en el cas anterior.
Amb aquest mètode, és possible utilitzar l’oli infós immediatament. Encara que també és possible, després d’infondre’l, per reforçar el procés i obtenir un millor oleat, deixar-ho macerar uns dies més en un lloc fosc.
Si el prepareu, deixeu-nos un comentari:)
