Els penellons són lesions cutànies degudes a que la pell ha estat exposada a un canvi sobtat de temperatura. Aquesta exposició fa que els vasos sanguinis de la zona es constrenyisquen (vasoconstricció), fent que el subministrament de sang disminuisca en aquesta regió particular del cos. La inflamació dolorosa d’aquests petits vasos sanguinis es produeix en resposta a aquest contrast sobtat de temperatura. Penellons i eritemes poden causar picor, taques vermelles, inflor i butllofes a les mans i peus.
A més del dolor, hi ha diversos altres símptomes que són característics dels penellons. Aquests símptomes als que estem fent referència són els següents:
-La zona afectada sol tenir un color vermell i blavós.
-Hi ha inflamació.
-Hi ha picor de la regió afectada.
-A més, és possible tindre coïssor.
Però de vegades els penellons es poden complicar i es poden allargar amb el temps. En aquests casos més greus, podem experimentar butllofes i úlceres a la pell de la zona on es troba el problema. En cas d’aquestes complicacions, és molt important prestar-les atenció perquè aquestes lesions poden infectar-se i causar més danys.
Els penellons solen durar aproximadament de 3 a 7 dies, sempre que no apareguen algunes de les complicacions esmentades anteriorment (butllofes i úlceres a la pell o infecció). Si això passa, la cosa es pot allargar fins a unes tres setmanes.
Causes dels penellons:
Com s’ha esmentat anteriorment, la causa principal d’un penelló és l’exposició prolongada d’una zona del nostre cos al fred i el posterior canvi brusc de temperatura en aquesta regió del cos. Però hem de dir que hi ha certs aspectes que fan que una persona sigui més sensible al patiment d’aquest tipus de lesions.
Aquestes causes, les quals esmentem, són, per exemple:
-Quan hi ha una circulació sanguínia precària. Quan això passa, la persona és més vulnerable als canvis sobtats de temperatura. Anteriorment hem esmentat que les dones joves són més sensibles als penellons a causa dels seus canvis hormonals i també perquè solen tenir la pressió arterial més baixa.
-Una altra raó per la qual es poden desenvolupar penellons és la ingesta continuada d’alcohol. Així mateix, les persones que fumen també són propenses a aquesta patologia. Això és perquè aquestes substàncies inhibeixen o disminueixen el subministrament de sang. El tabac, per exemple, produeix un efecte vasoconstricció (contracció) en els vasos sanguinis.
-També el fet que molts de nosaltres portem una vida sedentària, no millora la nostra circulació sanguínia, sinó que provoca el seu estancament. És per això que és tan important fer una mica d’exercici físic. Amb l’exercici físic evitarem el sedentarisme i també millorarem la circulació sanguínia.
-I, encara que sembli molt obvi, les sabates de plàstic o no portar la roba adequada per poder suportar les baixes temperatures a les quals anem a exposar-nos, també poden afavorir els penellons.
TRACTAMENT DELS PENELLONS
Inicialment, intentarem mantenir les zones lesionades, que solen ser mans i peus, sempre seques i càlides. Per a això és aconsellable portar guants d’hivern i mitjons de cotó, ja que el cotó és un teixit transpirable que no conserva la humitat dels nostres peus. També és important evitar sabons agressius i mantenir les nostres mans i peus sempre ben hidratats amb olis vegetals i mantegues que faciliten la microcirculació sanguínia.
L’exercici físic i la dieta són molt importants. Com diu la màxima, “que el teu menjar sigui la teva medicina.” Ingerir una dieta saludable que active la nostra circulació serà el primer pas a implementar.
A través de la dieta és possible promoure la circulació sanguínia. Segons la Medicina Tradicional Xinesa, la circulació sanguínia adequada depèn de l’energia chi de la melsa i del fetge. Hi ha d’haver prou energia de melsa perquè la sang circuli bé a través dels vasos sanguinis, i al seu torn, si hi ha toxicitat acumulada (l’eliminació és una tasca hepàtica), les venes poden perdre elasticitat.
Tenir cura del sistema limfàtic també és essencial per prevenir una mala circulació, ja que la limfa recull gran part dels residus que circulen a la sang; llavors aquest fluid es transporta de nou al torrent sanguini. Aquest és un procés immunològic essencial.
El menjar és decisiu. És aconsellable evitar sucres i farines refinades, els tòxics, hidratar-nos bé i evitar begudes amb gas. Els aliments de naturalesa calenta, segons la medicina oriental, com ara carns, alcohol o cafè, també promouen l’obstrucció.
Et proposem una sèrie d’aliments rics en substàncies que milloraran la teva circulació sanguínia.
És important incloure en la nostra dieta les espècies com la caiena, la canyella o el pebre. Cuinar amb aquests condiments ajuda a millorar la circulació, ja que són aliments vasodilatadors. L’all és un anticoagulant natural que ajuda a la sang a circular millor en els vasos. Juntament amb la ceba, estimula la circulació i disminueix la viscositat sanguínia.
La cua de cavall (Equisetum arvense) millora l’estat dels vasos. És rica en silici, necessari per a la formació de col·lagen i, per tant, pel manteniment de les parets vasculars. Cada dia es poden prendre dues tasses en infusió, millor amb la planta molta. O torrar una mica i afegir-la a amanides i cremes vegetals.
El gingebre és conegut per fluidificar la sang. El consum freqüent i regular de gingebre ajuda a mobilitzar l’energia i activa la circulació sanguínia mitjançant la fluïdesa d’aquesta.
Consumir blat sarraí reforça l’acció de la vitamina C. Aquest pseudocereal és ric en un flavonoide que actua en sinergia amb la vitamina C protegint la paret dels vasos i capil·lars. El seu consum habitual contribueix així a la protecció dels vasos sanguinis.
La vitamina C de llimona és essencial, ja que està implicada en la formació de col·lagen i elastina, proteïnes que influeixen en la paret capil·lar i milloren la seva elasticitat. Beure el suc d’una llimona en un got d’aigua al matí és un remei antic per resoldre molts problemes, des de la mala circulació fins a l’anèmia i el sobrepès.
Els aliments rics en vitamina C protegeixen i enforteixen els capil·lars sanguinis evitant també els coàguls de sang. Alguns aliments rics en aquesta vitamina que podem proposar són kiwi, taronja, llimona, maduixes, mango, carbassa, pebrots o bròquil. I els aliments rics en vitamina E eixamplen els capil·lars i els dilaten. Els trobem en: olis vegetals, ametlles, fruits secs, així com tomàquets, alvocats, bròquil o espinacs.
Els aliments rics en vitamina K són vitals per a la coagulació de la sang, ja que el sagnat significatiu pot donar lloc a un sagnat intern quan es produeix una deficiència important. A més, aquesta vitamina prevé la calcificació arterial, l’aparició de venes varicoses i el desenvolupament d’altres malalties relacionades amb problemes circulatoris. L’oli d’oliva és un dels aliments més comuns amb una gran quantitat de vitamina K, però també el podem trobar en l’oli de soja, l’enciam o els espinacs. En general, la vitamina K es troba en la majoria de les verdures de fulla verda.
Però sobretot, aliments que contenen vitamina B3, anomenada niacina. Aquesta vitamina s’ha demostrat que enforteix els vasos sanguinis i augmenta el flux sanguini que arriba a les extremitats. A més, intervé en el procés de formació de glòbuls sanguinis i prevé l’enduriment de les artèries. Podem trobar-la en molts tipus d’aliments: nous, pipes de gira-sol, remolatxa o llenties, entre d’altres.
Els fruits secs, en general, tenen vitamines A, B, C i E que exerceixen una acció protectora dels vasos, a més d’aportar antioxidants.
Com sempre diem, és molt millor assegurar-se d’ingerir aliments orgànics de qualitat que continguin totes les vitamines i nutrients necessaris que adquirir complexos vitamínics sintètics que no només no exerciran el mateix benefici, sinó que en molts casos suposaran una sobrecàrrega per als nostres òrgans emuntoris que tindran que desfer-se dels excedents. Moltes vitamines, com la vitamina D del sol o la pròpia niacina, el nostre organisme les sintetitza per si mateix a partir del sol o dels aliments. La seva inclusió, per tant, en aquesta classe de complexos vitamínics és sempre una qüestió polèmica que, personalment opinem, és contraproduent.
Una qüestió molt diferent és que ens proveïm dels àcids grassos essencials * difícils d’obtenir a partir de la dieta i que el nostre organisme no pot sintetitzar per si mateix.
* Els àcids grassos essencials són aquells àcids grassos que l’organisme no pot sintetitzar, per la qual cosa han de ser obtinguts a través de la dieta. Hi ha dues famílies d’àcids grassos essencials: els omega-3 i els omega-6 que també es denominen àcids grassos poliinsaturats. La majoria d’aquests àcids grassos provenen de les plantes i els peixos grassos.
TRACTAMENT HERBAL
Però si la prevenció dietètica no és suficient per tal de prevenir i tractar els penellons, llavors hem de tractar-los internament. Sempre és possible anar al metge o podòleg, i, en tot cas, també és possible utilitzar l’herbolari natural al nostre abast.
Si volem millorar la nostra circulació amb remeis a base d’herbes, hi ha molts que podem emprar i que són molt eficaços:
INFUSIONS DE VINYA VERMELLA
Tot i que també és possible fer una decocció de vinyes vermelles i aplicar-la tòpicament, la vinya vermella és també un gran remei intern. Si es pren internament com una tisana la vinya vermella millorarà la circulació, que finalment és el problema que provoca els penellons.
Ingredients:
1 culleradeta de fulles de vinya vermella (5 g)
1 tassa d’aigua (250 ml)
Preparació: Escalfarem l’aigua i, a l’hora de bullir, afegirem la culleradeta de fulles de vinya vermella. Deixarem que la decocció es faça durant 5 minuts i deixarem que repose durant altres deu minuts. Després del temps indicat, filtrarem la infusió i podem prendre-la o aplicar-la tòpicament durant uns minuts.
INFUSIONS DE CUA DE CAVALL, GINGKO BILOBA, etc…
Igual que amb la vinya vermella, podem preparar una tisana d’aquestes herbes que activen la circulació sanguínia, i prendre-la diverses vegades al dia per tal de millorar la nostra circulació.
I també podem realitzar decoccions d’altres plantes per tal de donar-nos banys a la zona a tractar. L’aplicació tòpica d’aquestes decoccions també és un remei eficaç.
DECOCCIÓ D’API
A més de ser útil en el tractament de ferides externes, l’api és un dels millors remeis casolans per als penellons. L’ús extern minimitza la inflor i estimula la circulació proporcionant un ràpid alleujament.
Ingredients:
1 tassa d’api (250 g)
4 tasses d’aigua (1 litre)
Preparació: Per cada litre d’aigua posarem 250 g d’api. Portarem l’aigua a ebullició amb l’api i deixarem bullir durant una hora.
Amb la solució resultant prendrem banys a les zones afectades. Un cop aplicada la decocció, la deixarem 10 minuts. Després dels 10 minuts caldrà assecar i protegir de l’aire la zona afectada. Si ho feu diàriament, en uns dies els penellons hauran desaparegut.
DECOCCIÓ DE CALÈNDULA
La calèndula és un gran aliat en el tractament dels penellons. Aplicada en forma de decocció, sèrum o ungüent és un remei molt eficaç per tractar-los.
Ingredients:
3 cullerades de calèndula seca (30 g)
4 tasses d’aigua (1 litre)
Preparació: Escalfar l’aigua i, quan bulla, afegir-ne les tres cullerades de calèndula. Deixem la decocció durant 10 minuts. Un cop passat aquest temps, la traiem del foc.
Afegim aigua en una banyera i després la infusió resultant. Podem donar-nos petits banys a les parts afectades pels penellons dues vegades al dia.
OLEAT DE ROMANÍ
Els massatges d’oli de romaní són relaxants, antiinflamatoris i activen la microcirculació sanguínia. Per aquesta raó, molts els classifiquen com un dels remeis casolans més eficaços per tractar els penellons. L’oli es pot comprar a les botigues d’herbes, però també es pot fer a casa.
Ingredients:
1 grapat de romaní
2 tasses d’oli (500 ml)
Preparació: En un bol de vidre, barrejarem un grapat de romaní amb tres tasses d’oli de cuina. Cobrirem i deixarem reposar durant uns dies, sacsejant diàriament. És una manera ràpida de preparar un oleat de romaní, donat que és una herba fàcil per a transmetre les seves qualitats a un oli vegetal de qualitat.
Al cap d’uns dies, ho colarem en un pot de vidre. Després de donar-nos un bany calent, utilitzarem aquest oleat per fer-nos massatges als peus.
Calfant-t’ho també és possible. Posarem l’oli a escalfar a una calor mínima amb el romaní i el deixarem durant un parell d’hores sense que l’oli arribe mai a una temperatura superior als 70 graus. És un mètode més ràpid per tal d’obtenir les propietats de la planta del romaní transmeses a l’oli portador.
El mateix és possible fer-ho molt fàcilment afegint unes gotes d’oli essencial de romaní a un oli vegetal portador. Es coneix com sèrum d’oli essencial de romaní.
SÈRUM AMB OLIS ESSENCIALS
En una cullerada d’oli vegetal portador (jojoba, albercoc, ametlles, macadamia) diluirem dues gotes dels següents olis essencials:
Niaoulí (2 gotes), que és desinfectant (reemplaçable per càmfora o ravintsara)
Helicriso (2 gotes), antiinflamatori
Xiprer (2 gotes), activa la microcirculació de la sang
Amb l’oli fregarem les zones lesionades. La combinació d’aquests olis farà desaparèixer els penellons. No és una bona idea intentar aplicar els OE directament a la pell sense diluir-los en un oli vegetal perquè alguns olis essencials són dermocàustics.
Una de les complicacions dels penellons és l’aparició de butllofes i úlceres a la pell amb les que es corre el risc de que s’infecten. En cas de que això passe, podem utilitzar un ungüent a base de mel i calèndula per tal de desinfectar-los i accelerar la seva curació. No hi ha millor remei contra les úlceres i cremades que aplicar tòpicament una mica de mel, que també evitarà la infecció.
Una altra proposta interessant per a pal·liar el problema és realitzar massatges suaus als peus i les cames amb un sèrum d’oli essencial com l’esmentat anteriorment. D’aquesta manera és possible activar la circulació, minimitzar el problema i evitar l’aparició de més complicacions.
Si us ha agradat aquesta entrada, apunteu-vos a les notificacions de la pàgina per a continuar informats.
