Per què és important conèixer el grau d’oxidació d’un oli o mantega vegetal?
Els olis es componen bàsicament de diglicèrids i triglicèrids d’àcids grassos. Cada oli té diferents propietats en funció de la seva composició i és possible combinar-les per treure el millor de cada un d’ells.
Així, per exemple, l’oli de ricí, que per si sol té una baixa capacitat d’absorció, combinat amb altres olis més absorbents aporta a la nostra pell interessants àcids grassos i una gran capacitat d’hidratació.
Així mateix, si volem fer sabons naturals, és important tenir en compte que alguns olis, encara que aporten un bon nivell d’escuma i tenen una gran capacitat de neteja, com l’oli de coco, tendeixen a assecar la pell en l’ús diari.
No obstant això, la combinació de l’oli de coco amb l’oli d’os d’oliva, que té una major capacitat emol·lient i un índex baix de enranciment, ens proporciona un sabó natural amb majors qualitats de rentat i dermoprotecció.
Una distinció genèrica sol fer-se entre els olis durs i els olis tous:
-Els olis durs són aquells en què predominen els àcids grassos saturats i solen romandre en estat sòlid a temperatura ambient (20ºC). Quan s’escalfen, es fonen i es tornen líquids. La majoria de les mantegues es consideren olis durs.
-Els olis tous (molls) o suaus tenen predomini d’àcids grassos insaturats i es mantenen en estat líquid a temperatura ambient. A més, els olis tous solen ser més vulnerables a l’enranciment, que és la capacitat que tenen els olis de reaccionar amb l’oxigen i altres elements i que produeixen la seva degradació i mala olor. Per això és recomanable tenir present la seva data de caducitat.
Depenent del tipus de pell a la qual va dirigit el nostre producte cosmètic, podem seleccionar un oli o un altre. Per exemple, els olis alts en àcid palmític poden ser interessants per a la formulació de cosmètics per a pells seques. Els olis alts en àcid oleic, com l’oli d’ametlles, ens poden interessar per millorar la penetració d’altres actius de la nostra formulació.
L’índex de iode també ens pot ajudar en aquesta decisió, ja que els olis amb un índex de iode més alt tindran un major risc d’oxidació. Així, per exemple, el baix índex de iode de l’oli de baobab, el fa molt resistent a l’oxidació i, per tant, molt resistent a l’enranciment.
Com dèiem, amb el temps els olis es tornen rancis a causa de l’oxidació. Els olis tous insaturats (gira-sol, blat de moro) s’oxiden més fàcilment que els olis saturats o les mantegues (com el coco, el palmell…) Com més insaturat siga un oli, més probable és que s’oxide. Els olis alts en greixos poliinsaturats, Omega 3 i Omega 6, són molt sensibles a la calor, la llum i l’oxigen. Quan s’exposen a aquests elements durant massa temps, els àcids grassos presents en l’oli s’oxiden i es tornen rancis.
Certs factors acceleren el procés d’oxidació (l’oxigen, la llum, el contacte amb metalls oxidants com el ferro i el coure, etc.) i també la calor, que accelera les reaccions químiques. Per contra, altres factors alenteixen l’oxidació, com ara l’aportació o la riquesa natural de l’oli en vitamina E. És per això que olis naturalment rics en vitamina E com l’oli de germen de blat s’utilitzen en combinació amb altres olis per protegir-los de l’oxidació.
O suplements de vitamina E, en forma de gotes o càpsules, són afegits a les nostres formulacions per tal de protegir-les de l’oxidació.
Existeixen, per altra banda, els olis o substàncies molt resistents a l’oxidació i que no necessiten que els afegim cap vitamina. Aquest és el cas, com comentàvem, de l’oli de germen de blat.
O, també, de l’oli de ricí, que és més semblant a una lanolina vegetal que a un oli convencional.
El mateix succeeix amb l’oli de jojoba, que també sembla més una cera molt fina que un oli i la seua resistència a l’oxidació també és de tots coneguda. O l’oli de baobab, que abans comentàvem, el baix índex de iode del qual el fa molt resistent a l’oxidació.
Com dèiem, depenent de la formulació cosmètica que vulguem fer i del tipus de pell a la qual es dirigeix, podem considerar l’ús d’uns olis o d’altres.
Atès que aquests olis s’oxiden menys, també es conserven millor i durant més temps i, per tant, poden ser molt útils en la producció de cremes i productes destinats a pells sensibles i reactives amb baixa tolerància als conservants afegits.
Substàncies com la cera d’abelles natural, que podem afegir a l’hora d’emulsionar els nostres olis i sabons naturals, també els protegeixen en certa mesura de l’oxidació i allarguen la seva vida útil.
I les resines, com la colofònia, que podem incloure en la formulació dels nostres sabons, també eviten el seu enranciment. La resina de benjuí, per exemple, no només evita l’enranciment, sinó que a més s’utilitza com a conservant en les formulacions cosmètiques naturals.
En una propera entrada sobre conservants explicarem el procediment per tal de fer un conservant natural a partir de la resina de Benjuí.
Altres ingredients naturals que poden actuar com a antioxidants en les nostres preparacions cosmètiques, serien: els betacarotens, entre ells la vitamina C, la astaxantina (un poderós antioxidant d’origen vegetal), les sals d’alum, que a l’igual que el benjuí actuarien com a antioxidants i com a conservants alhora, l’extracte CO2 de romaní (oleorresina), l’ELA (extracte de llavors d’aranja), així com l’afegit d’olis essencials i alcohols naturals com l’etanol.
És important doncs tenir present tot això a l’hora de formular els nostres productes, ja que els que continguen aquests ingredients, en major o menor mesura, potser no precisen de l’afegit d’un altre tipus d’antioxidants o conservants més agressius.
Com veníem comentant, el potencial oxidatiu d’un oli vegetal depèn sobretot del tipus d’àcids grassos que el componen, de manera que els olis poden ser més o menys sensibles a l’oxidació segons la composició dels seus àcids grassos i, sens dubte, segons també el seu procés d’obtenció i les seves condicions de conservació ja que els olis vegetals són molt sensibles a la calor i la temperatura.
Així, per exemple, els olis verges premsats en fred no només compten amb majors propietats i capacitats emol·lients, sinó que a més tendeixen a enrancir menys. Igualment passa amb els olis conservats en recipients de vidre i allunyats de fonts de llum i calor. Una bona idea és conservar els nostres olis a la nevera i treure’ls unes hores abans que anem a utilitzar-los.
D’entre els olis que no són molt sensibles a l’oxidació, en tenim els de: baobab, jojoba, ricí, germen de blat, lli, albercoc, oliva, ametlles, alvocat, avellana, coco, la mantega de cacau, la mantega de karité…
D’entre els olis moderadament sensibles a l’oxidació, tenim els de: argan, borratja, llavors de raïm, chía, perilla, sèsam…
Alguns olis són, però, molt sensibles a l’oxidació, com els de: gira-sol, blat de moro o rosa mosqueta…
Si per desgràcia, algun dels nostres olis arribés a enrancir-se abans que li donem ús, penseu que no cal tirar-ho ja que sempre es pot aprofitar per elaborar sabó. En el sabó no es nota si l’oli s’ha enrancit una mica, a més, l’afegit dels olis essencials i aromes acabarà de corregir el disbarat.
Parlar de l’oxidació dels olis ens obliga a parlar d’antioxidants, que són les substàncies que eviten l’oxidació, com veníem dient.
Els antioxidants són molècules capaces de protegir les cèl·lules de l’efecte nociu de factors externs com els radicals lliures, que són molècules molt reactives capaces de desencadenar una reacció en cadena molt perjudicial per al nostre organisme, ja que provoca danys a moltes cèl·lules.
Així com els antioxidants són importants en els processos interns del nostre organisme, també són importants i necessaris en la cura de la nostra pell, que és l’òrgan més gran que tenim i que compleix amb nombroses funcions: Com regular la nostra temperatura corporal, equilibrar el pas d’aigua tant de l’interior com de l’exterior del nostre cos, eliminar factors externs que són nocius i protegir el cos d’efectes negatius com la contaminació o la radiació solar, entre d’altres.
Una de les millors alternatives per complir amb aquests objectius, és la utilització d’antioxidants naturals a les nostres formulacions cosmètiques, capaços d’ajudar-nos a contrarestar danys importants com pot ser l’envelliment cutani.
ELS ANTIOXIDANTS MÉS EFICAÇOS A INCLOURE EN LES NOSTRES RECEPTES NATURALS
Les investigacions més recents indiquen que aquells antioxidants que són nutrients essencials per al nostre organisme, són també els antioxidants més eficaços. Entre ells, la vitamina E, la vitamina C i els flavonoides.
Com sempre diem, és millor utilitzar els riquíssims olis i compostos naturals que contenen la substància de manera natural, que acudir a càpsules de vitamines o un altre tipus de preparacions de laboratori, sintètiques en major o menor mesura.
Així, és possible, com dèiem, afegir oli de germen de blat a les nostres preparacions per evitar el seu enranciment i per tal d’aportar més propietats anti-edat. I, així mateix, és possible afegir els riquíssims olis de llavor de gerds, que contenen alts nivells de vitamines A i E, o un oli de llavors de raïm, amb alts nivells de polifenols i vitamines E i K, o fins i tot d’alvocat, que és ric en vitamines A, D i E …
El resveratrol és àmpliament conegut gràcies a les seves propietats antioxidants que potencien les fibres de col·lagen. Proporciona a la pell fermesa i retarda l’aparició d’arrugues. A més, posseeix altres propietats antiinflamatòries i de protecció solar. Entre els seus components es troben els polifenols, uns potents actius amb grans propietats antioxidants que ajuden a combatre els radicals lliures i a frenar l’envelliment prematur. Olis rics en resveratrol i polifenols serien els de llavors de raïm, com abans avançàvem, i l’oli de açaí.
I també és sempre possible complementar la nostra preparació amb extractes vegetals de te verd, malva, civada o magrana, que compten amb gran quantitat d’antioxidants naturals.
El Retinol, per la seva banda, és un actiu derivat de la vitamina A amb la capacitat d’arribar fins a les capes més profundes de la pell, estimulant així el col·lagen i l’elastina. Gràcies a les seves propietats, millora en gran mesura l’aspecte exterior de la pell. Els olis de rosa mosqueta i d’àloe vera bio contenen grans quantitats de retinol natural, sense necessitat d’acudir a les preparacions sintètiques.
Recentment, s’han afegit a aquesta llista les proantocianidines oligomèriques, que són una de les substàncies pol fenòliques més abundants en el regne vegetal. Aquests polifenols es poden trobar en fruites com la poma, la pera o el raïm, i també en aliments com la xocolata i les begudes com el vi negre i el te.
Un estudi presentat en la Society for Free Radical Biology and Medicine a Indianapolis, Estats Units, ha demostrat que la capacitat antioxidant de les pro antocianidines oligomèriques pot arribar a protegir els vasos sanguinis de l’envelliment que s’associa amb una disminució en el dany cel·lular, la qual cosa suggereix que aquestes substàncies tenen un efecte anti-edat gràcies al fet que protegeixen l’ADN.
Així, és possible obtenir aquest reforç antioxidant de les pro antocianidines afegint, per exemple, sang de drago a les nostres preparacions. La Sang de Drago és una substància utilitzada des de mil·lennis per les seves importants propietats medicinals, antiinflamatòries, cicatritzants i desinfectants. Actua com un potent antioxidant amb efecte rejovenidor que actua tant en les capes superficials de la pell com en les capes més profundes. L’alta dosi de pro antocianidines que posseeix la sang de drago ajuda al manteniment de les fibres de col·lagen natural i redueix en gran mesura les arrugues, que són l’expressió més visible de la deterioració tissular.
REVISEM ELS ANTIOXIDANTS UTILITZATS HABITUALMENT EN COSMÈTICA NATURAL
-La Vitamina E (tocoferol), bé en forma de gotes, bé en forma de càpsules de gelatina per prendre de les que podem punxar i abocar la vitamina E en el nostre producte; sol ser l’antioxidant més recorregut a l’hora de preservar els olis i greixos que contenen les nostres cremes, sabons, i altres productes d’elaboració casolana. És un antioxidant de gran abast que a més ajuda a la pell a defensar-se contra els radicals lliures i protegir-se dels raigs UV. També estimula la circulació, millora l’elasticitat de la pell, ajuda a prevenir les arrugues, millora la cicatrització, i ajuda a curar les nafres. Dosificació per retardar l’enranciment: 0.1% -0.2% de l’pes total dels olis de la fórmula (4-8 gotes per cada 100 g d’oli).
-L’astaxantina: Aquesta substància és un dels majors antioxidants coneguts, de manera que la captació de radicals lliures és el seu fort. És deu vegades més potent que la vitamina C, catorze vegades més potent que la vitamina E i cinquanta-quatre vegades més potent que qualsevol altre beta carotè. El salmó, un animal que necessita (literalment) tota la seva energia per nedar durant dies i dies a contra corrent, té una gran concentració d’aquest component en la seva musculatura. De fet, és per això que té aquest color entre rosat i vermellós que tots coneixem.
Procedent d’una microalga marina, anomenada haematococcus Pluvialis, la astaxantina és una substància natural que proveeix a la pell de micronutrients i aconsegueix prevenir, alentir i fins i tot millorar els efectes del fotoenvelliment, com taques, petites arruguetes, flacciditat (elastosi) i aranyes vasculars. La astaxantina és un fantàstic antiaging, ja que redueix les arrugues i millora l’elasticitat de la pell. D’altra banda, minimitza els danys que els radicals lliures puguen ocasionar en la dermis i millora el flux sanguini a la zona en la qual s’apliqui. També cal destacar el poder antiinflamatori que aquest compost té, així com la seva capacitat per prevenir l’envelliment prematur protegint la pell de les perjudicials radiacions UVA.
En cosmètica natural és interessant utilitzar-la (abocant una càpsula de la substància astaxantina) en les preparacions cosmètiques especialment orientades a difuminar taques facials i a protegir-nos de les radiacions solars. Si disposeu d’aquesta possibilitat, podeu afegir-la a les vostres formulacions de protectors solars, ja que actua com un potent filtre biològic natural, i també en les formulacions de cremes anti-taques i antienvelliment.
No obstant això, és un pigment de caràcter acumulatiu la sobredosi del qual pot produir coloracions groguenques a la pell. És per això important no excedir-se d’una capsuleta en les nostres preparacions cosmètiques. Igualment, si decidim ingerir-la per protegir-nos de les radiacions solars, és important que no prenguem més quantitat de la dosi prescrita.
-El extracte CO2 de romaní (oleoresina). Les propietats antioxidants d’aquest extracte es deuen principalment a la presència d’àcid carnosínic, que pot ajudar a estabilitzar barreges d’olis i productes que contenen olis. També té efectes antiinflamatoris en la pell i pot ajudar a combatre els radicals lliures (una bona opció per a sabons ‘anti-aging’). Dosificació: 0.1 – 0,4% del pes total dels olis (2-8 gotes per cada 100 g d’oli).
-La resina de benzoïna, que, com hem dit, no només evita la rancidesa, sinó que també s’utilitza com a conservant en formulacions cosmètiques naturals. Dosi: 0,5-1% del pes total dels olis.
-El oli de germen de blat: És un oli amb un alt contingut en vitamina E, que transfereix grans propietats preservatives als productes als què és afegit.
Altres antioxidants d’ús freqüent són: L’extracte de llavors d’aranja* (ELA * Aquest extracte és un poderós antioxidant gràcies al seu alt contingut en vitamina C i flavonoides), els olis essencials (tots ells posseeixen capacitats antioxidants en major o menor mesura), la Vitamina A, la Vitamina C (àcid ascòrbic), betacarotens, etc …
Si us ha agradat aquest article, deixeu-nos els vostres comentaris 🙂
