El fil conductor d’aquest Bloc és la cosmètica natural i el benestar.
És important establir un vincle entre la bellesa de la nostra pell, el nostre estil de vida i les nostres emocions. Moltes vegades, la causa d’un problema dermatològic o capil·lar es troba en el nostre estil de vida, els productes d’higiene i cosmètica que fem servir o la nostra dieta. És per això que en aquest bloc també discutirem temes relacionats amb la dieta i la naturopatia.
A l’entrada sobre el moviment de la cosmètica “slow“, parlàvem de com aquest moviment va sorgir el 2012 a imitació del moviment “menjar lent”. El moviment “lent” advoca per una nova forma de viure i entendre la cosmètica més en relació amb els cicles de la vida i la nostra salut, així com amb la salut del nostre entorn.
El meu propòsit al crear aquesta pàgina no és inventar un nou passatemps, com crear cosmètics naturals fets a mà; encara que això és una cosa que també pot resultar molt bé. Vaig arribar açí pels meus problemes de dermatitis que em van obligar a estudiar molt i inventar noves solucions. En aquest sentit, el problema em va ajudar a trobar un camí diferent en la meva vida. La meva idea al crear aquesta pàgina és, per tant, ajudar a aquelles persones que, cada vegada més per la “crisi tòxica”, s’han adonat que necessiten viure d’una altra manera si volen poder solucionar els seus problemes de salut. Per a algunes persones, la “crisi tòxica” pot estar causant-les asma al·lèrgica, per a altres MCS (sensibilitat química múltiple) i per a altres dolor artrític o fins i tot fibromiàlgia.
Sigui quina sigui la teva condició, també si has arribat fins aquí perquè vols prevenir un problema de salut futur i aprendre a cuidar-te; has arribat al lloc correcte.
La meva filosofia mai serà elaborar receptes complicades que les persones que han de treballar no tinguin temps de preparar, sinó facilitar el dia a dia d’aquelles persones que són conscients de la importància de desfer-se dels químics que ens envolten per tal de conservar la nostra salut i la del medi ambient.
Si estàs buscant un bloc per aprendre receptes cosmètiques complicades i sofisticades, et puc recomanar altres enllaços. Si t’interessa reciclar, tenir cura del medi ambient, viure en harmonia amb els cicles naturals i atendre les necessitats “reals” de la teva pell, has vingut al lloc indicat.
Els enllaços que puc proporcionar al meu blog per comprar un producte o ingredient tenen l’únic propòsit de facilitar a tots la recerca de les matèries primeres orgàniques que necessiten per fer una recepta específica, ja que en aquesta pàgina parlarem molt sobre l’elaboració de sabons naturals, xampús, productes de neteja domèstica, desodorants i productes d’higiene, així com cremes i locions facials i corporals.
I tot això elaborat amb ingredients totalment naturals formulats en receptes senzilles però eficaces.
La filosofia del nostre bloc es basa també en la filosofia de l’autocontenció i la sostenibilitat avalada per filòsofs especialitzats en bioètica com Jorge Riechmann i que no puc deixar d’esmentar en aquest bloc per l’admiració que em provoca el seu treball i la capacitat que té de perfilar el marc bioètic en què s’emmarquen totes les reflexions actuals sobre la salut o la cosmètica natural.
QUI ÉS JORGE RIECHMANN?
Jorge Riechmann (1962-) és sobretot un poeta madrileny (amb un avi alemany). A més, és llicenciat en Matemàtiques, doctor en Ciències Polítiques i catedràtic de filosofia moral a la Universitat de Barcelona des de 1995.
És autor del que ell anomena la “trilogia de l’autocontenció”, referint-se a que els greus problemes ecològics actuals han de ser tractats en termes de “responsabilitat (fer-se càrrec de les conseqüències) i autocontenció (intentar moderar conscientment la nostra arrogància)”, proposant que l’ésser humà ha de limitar la seua tendència natural a l’excés, al consumisme, a l’acaparament i a viure d’esquena als greus problemes del altres. Segons aquest filòsof, “hem d’aprendre a tenir cura de la Terra, de vegades tractant-la amb l’amor d’un jardiner”. Al final, hem de “transformar-nos” a nosaltres mateixos, per canviar la societat.
Segueix dient: “Cal dissenyar estratègies de gestió de la demanda (no només en sectors on la idea ja és d’ús corrent, com l’ús d’energia o d’aigua, sinó també en altres on encara no ha penetrat aquesta nova perspectiva: els transports, el consum de carn i peix, l’ús de recursos minerals, etc.) per no superar els límits de sostenibilitat, preservant al mateix temps en el possible la llibertat d’opció “. “En definitiva, lluny de trobar-nos davant els problemes” d’enginyeria “d’aconseguir sempre més aigua, energia, aliments, sistemes d’eliminació de residus, etc., en realitat tenim sobretot que resoldre problemes filosòfics, polítics i econòmics que es refereixen a la autogestió col·lectiva de les necessitats i els mitjans per a la seva satisfacció.
Aquesta “trilogia d’auto-contenció” està composta per tres obres: “Un món vulnerable” (2000), “Tots els animals són germans” (2003) i “Gent que no vol viatjar a Mart” (2004).
En un “món ple”, ja no es tracta d’un (impossible) augment indefinit de l’oferta, sinó d’una gestió de la demanda global “. “Menja el món”. és un llibre sobre Ecologia, Ètica i Dieta, Edicions de Genal (2005).
En aquest llibre Reichman demana que, així com hi ha una “nova cultura de l’aigua” es creï una “nova cultura de la carn”, ja que el consum de carn implica:
– Major consum mundial de cereals i aigua: “Avui, més del 40% dels cereals del món i més d’un terç de les captures pesqueres s’utilitzen per alimentar els excessius ramats de bestiar dels països del Nord”. Als Estats Units, més del 70% dels cereals s’utilitzen per a la ramaderia i aquesta quantitat serviria per “alimentar mil milions de persones” (font: M. Bekoff). Un quilo de proteïna animal requereix una mitjana de 40 vegades més aigua que un quilo de proteïna de cereals.
–Més despesa en terra humanitzada: Per plantar aquests cereals i per a tanta ramaderia, se li treu espai a la Naturalesa (incloent àrees tan precioses com la selva amazònica).
– Fam: Un percentatge indeterminable de la fam mundial podria acabar si es distribuís millor la producció de cereals en lloc de utilitzar-los per a l’alimentació de la ramaderia.
– Contaminació de terra per agricultura i ramaderia intensiva: Erosió del terreny, contaminació per metà i purins …
-Abús animal: Per abaratir costos se’ls amuntega en espais minúsculs i se’ls ocasiona un patiment excessiu, com ho descriu Peter Singer en el seu “Alliberament Animal” i en la seva reconeguda “Ètica Pràctica”. Per exemple: 600 milions d’aus sacrificades a Espanya cada any i gairebé 10.000 a EUA Riechmann coincideix amb Singer al afirmar que només seria “moralment lícit el consum de carn” en el cas “d’animals que haguessin estat sacrificats de manera indolora , després d’haver viscut una vida digna” (ramaderia extensiva).
–Medicació excessiva als animals (fins i tot estant sans): hormones, antibiòtics … que passen als consumidors a través del consum d’una carn de mala qualitat (però barata, que és el que demana el mercat).
–Salut: El consum de carn dolenta i / o en abundància és una dieta amb excés de greix animal que provoca problemes cardiovasculars, obesitat, diabetis i diversos tipus de càncer … I aquest punt és un dels que tractem en especial en aquest bloc.
–Despeses sanitaries: S’ha calculat en EUA les despeses sanitàries derivades del consum de carn i s’han avaluat entre 29.000 i 61.000 milions de dòlars (47.000 milions són les despeses del tabaquisme).
Per saber més sobre aquest autor:
Font: Ressenya de la trilogia de l’autocontenció.
En la mateixa línia de filòsof espanyol J. Riechmann, blocaires com l’argentí Raúl Mannise, parlen de la teoria econòmica de decreixement. Segons el bloc ecocosas.com de Raúl Mannise, els principis de decreixement, segons el filòsof francès Serge Latouche, es resumeixen així:
https://ecocosas.com/ecologia/teoria-del-decrecimiento/
Substituir els valors individualistes i consumistes per ideals de cooperació i desenvolupament humà.
Canviar conceptualment l’estil de vida actual.
Reestructurar tots els sistemes de producció i les relacions socials en funció de la nova escala de valors.
Tornar a la localitat: així podem reduir l’impacte de l’transport intercontinental i es simplifica la producció.
Redistribuir la riquesa.
Reduir dràsticament el consum, simplificar el nostre estil de vida.
Reutilitzar i reciclar: Però sense obsolescència programada tractant de fer els millors béns possibles quant a durada i pensant sempre en la seva reutilització i disposició a la fi de l’cicle de vida.
Aquesta teoria de decreixement, com veieu, no és molt diferent del que anomenem desenvolupament sostenible, ja que, donades les limitacions dels recursos de la Terra, és insostenible que totes les nacions de l’món intentin assolir el nivell de consum dels països dominants.
Actualment un 20 per cent de la població de la planeta acapara el 85 per cent dels recursos naturals.
