A l’hora de buscar una crema despigmentant natural amb els ingredients adequats és difícil saber si els antioxidants compliran la seva funció tan bé com les substàncies específicament despigmentants.
I si un vol assessorar-se per preparar la seva pròpia crema o sèrum despigmentant, la investigació pot convertir-se en una tasca àrdua donat l’ampli ventall de substàncies teòricament aclarants que ens inunden per tot arreu.
I és que, encara que preparar una crema per hidratar la nostra pell diàriament amb elements naturals és una cosa relativament fàcil, no és el mateix intentar preparar una crema despigmentant que sigui natural i que a més funcioni sense agredir-la pell.
Uniformar el to del nostre rostre és una cosa demandada, i cada vegada d’una manera més sostenible i menys agressiva. Tots i totes volem lluir una pell bonica i sense taques que envelleixin el nostre aspecte.
L’ORIGEN DE LES TAQUES CUTÀNIES
-La majoria de taques pigmentàries, estan causades per l’exposició excessiva al sol (lèntigs solars). Pel que solen aparèixer en major nombre a les parts del cos que amb més freqüència s’exposen al sol com són les mans, la cara i els braços. Solen ser petites i amb un to fosc.
-Destacarem una taca pigmentària molt comú en embarassades i en dones que prenen mètodes anticonceptius. Aquestes taques es denominen melasma o cloasma i estan causades per un canvi hormonal.
-També poden ser causades per algun tipus de traumatisme, ja sigui per un procediment cosmètic, tipus làser, exfoliacions químiques, fins i tot un acne juvenil pot arribar a ocasionar una taca fosca a la pell que pot perdurar en el temps i arribar a produir una lesió i és quan apareixen les lesions postinflamatorias, per curació de la lesió.
I LES SEVES MANIFESTACIONS
Bé es tracti de taques a associades a l’edat com els lèntigs solars, bé de taques causades per les inflamacions de l’acne, bé de taques degudes als canvis hormonals (melasmes) pels quals totes les dones passem al llarg de les nostres vides; la hiperpigmentació es manifesta en la pell a causa d’un excés de producció de melanina, que és un pigment natural que es troba a la pell, el cabell i l’iris dels ulls, i que es forma a partir de l’oxidació de la tirosina.
Aquesta producció es pot veure alterada per diverses causes. Normalment, la melanina es produeix de forma natural en el nostre organisme com un mecanisme de defensa enfront dels raigs UV produïts pel sol, ja que actua de filtre solar natural. Per això, depenent del nostre color de pell, ulls i cabell, tenim un fototip de pell I, II, III, IV, V i VI, des del més clar al més fosc.
Com dèiem, hi ha diversos tipus de hiperpigmentacions originades per motius diferents:
1.-LES PEQUES, per exemple, són en la majoria dels casos d’origen genètic i apareixen generalment en pells clares en les parts del cos més exposades al sol.
2-LÈNTIGS SOLARS: Són hiperpigmentacions amb una forma rodona i plana, de mida petita. Són taques de tonalitat entre marró groguenc i fosc, arribant a negre. Es produeixen per un excés de producció en la síntesi de melanina. Es localitzen en zones exposades al sol. Es estimulen per la radiació UV.
3-MELASMA: Sol localitzar-se en frontenis, galtes i nas i maxil·lar inferior. Sol ser degut a un factor de tipus hormonal embaràs (segon mes), estrògens i progestàgens, disfunció ovàrica i disfunció tiroidal, juntament amb la radiació solar. El melasma s’agreuja amb l’exposició solar. Quan hi ha un augment del nombre de melanòcits els anomenem nevus o lunars, que són de mida i forma variable i tenen una coloració fosca, fins i tot negra. Si apareixen amb un creixement molt exagerat, exudació, picor, dolor o signes inflamatoris cal consultar directament amb el metge, per descartar altres malalties o que s’agreugin.
En aquest blog ens dediquem a la cosmètica natural i des d’aquest marc teòric volem analitzar totes les possibilitats que la cosmètica natural “slow” ofereix. Per a això, començarem per aclarir les possibilitats que la cosmètica convencional ofereix.
La cosmètica convencional utilitza molts tipus de substàncies per aclarir les taques facials i uniformitzar el to de la nostra pell.
TRACTAMENT CONVENCIONAL DE LA HIPERPIGMENTACIÓ
La cosmètica convencional tracta la hiperpigmentació amb substàncies despigmentants que atenuen o fan desaparèixer les taques produïdes a la pell per causa de la melanina.
Depenent del tipus de taca a la pell i de la profunditat d’aquesta taca es tria un tipus de despigmentant o un altre. Si la taca és més superficial, és més fàcil d’eliminar, en aquests tipus de taques s’utilitzen despigmentants tipus hidroquinona, àcid kòjic, tretinoina i àcid glicòlic.
En taques més profundes s’utilitza una barreja d’aquests àcids més l’àcid glicòlic. Tots aquests àcids estan contraindicats en èpoques d’embaràs i lactància.
TIPUS DE DESPIGMENTANTS segons la farmàcia Ferrer de València:
https://www.farmaferrer.com/blog/c/consejos/como-podemos-eliminar-nuestras-manchas-en-la-piel
HIDROQUINONA I DERIVATS: La hidroquinona actua inhibint la tirosinasa, la concentració usual com a agent despigmentant sol utilitzar-se al 2 i al 6%. A concentracions més elevades pot ocasionar moltes reaccions adverses. També s’ha de tenir la precaució d’aplicar el producte únicament en les àrees fosques, ja que, si s’aplica en altres zones, el despigmentant també les aclariria deixant la pell del contorn blanquinosa.
Se sol associar al tractament d’hidroquinona un peeling químic amb àcid glicòlic per potenciar l’efecte de la hidroquinona. El tractament és lent i com a mínim cal estar tres mesos, és més fàcil tractar una pell clara que una fosca, i es veuen abans els resultats, a més cal protegir la pell amb un filtre solar ja que aquesta pell queda més desprotegida, per això es solen realitzar els tractaments a l’hivern.
Un cop acabat el tractament, es mantindrà l’ús del despigmentant d’hidroquinona amb una pauta d’ús discontinu, però es continua amb la protecció solar per així reduir el risc de possibles recurrències. Algunes vegades també s’usa la tretinoína al 0,025% simultàniament amb la hidroquinona.
ÀCID ASCÒRBIC O VITAMINA C: L’àcid ascòrbic, malgrat la seva baixa estabilitat, atès que s’oxida molt fàcilment, posseeix una bona activitat despigmentant. També actua inhibint la tirosinasa, el que disminueix la formació de la melanina. A part de tenir molts beneficis per a la pell com: cicatrització de teixits, síntesi de fibroblasts, reorganització de fibres de col·lagen, aportar lluminositat, augmentar la capacitat de resistència dels vasos sanguinis, reduir les arrugues d’expressió, així com la capacitat d’afavorir la exfoliació suau i la renovació cel·lular.
ÀCID AZELAIC: L’àcid azelaic té també una acció despigmentant, atès que inhibeix la síntesi de tirosinasa. Aquest àcid sempre està més indicat en pells amb rosàcia i acne, per això recomanat en despigmentaciones causades per la inflamació i infecció dels fol·licles pilosos en pells grasses afectades d’acne o en pells amb tendència a la dermatitis seborreica.
ÀCID KÒJIC: La seva principal acció és la de la inhibició de la tirosinasa. Altres àcids a destacar per la seva acció despigmentant que podem trobar al mercat són cremes a base d’àcid fític, àcid lipoic, àcid elàgic, àcid làctic, àcid salicílic, àcid azelaic, juntament amb extractes vegetals derivats de la boixerola, regalèssia o morera. Totes elles en associació amb l’àcid glicòlic.
MELATONINA: La melatonina actua evitant que es formin acumulacions de melanina, i unifica el seu repartiment, reduint en el futur la formació de les taques. És un potent antioxidant, que disminueix els radicals lliures formats en la pell a causa de l’estrès, contaminació, etc.
GLUTATIÓ: Inhibeix la tirosinasa i la síntesi de melanina, així com els dipòsits d’aquesta. Disminueix els radicals lliures, a l’igual que la melatonina, afavorint l’activació de la tirosinasa amb el posterior augment de la melanina.
ÀCID FERÚLIC: Amb un valor despigmentant particular ja que ofereix un efecte fotoprotector que evita que els raigs UVA nocius i radicals lliures nocius penetrin a la pell. A més de reduir les taques per inhibir la producció de melanina.
ARBUTINA: Acció sobre la melanina bloquejant la tirosinasa. Tot tipus de pells, sobretot pells amb acné i pells sensibles o amb dermatitis com rosàcia, cuperosi, èczemes i psoriasi.
ÀCID TRANEXÀMIC: Inhibeix la melanina bloquejant la tirosinasa. Té rang i potència inferior a la hidroquinona quan s’usa de forma tòpica.
REGALÈSSIA: Preveu la pigmentació solar i inhibeix l’activitat de la tirosinasa. La glicina que conté iguala el to mitjançant un millor repartiment de la melanina a la pell. És especialment efectiva en combinar-la amb glutatió, melatonina, arbutina o àcid kòjic.
GIGAWHITE: Inhibeix la melanina bloquejant la tirosinasa, és el substitut de la hidroquinona en pells molt sensibles que tenen poca tolerància a la hidroquinona en concentracions mitjanes-altes.
NIACINAMIDA (Vitamina B-3): Interfereix cel·lularment l’activitat entre queratinòcits i melanòcits disminuint la melanogènesi i amb això el risc de taques. No inhibeix la melanina, però si el mecanisme d’acció de melanòcits-queratinòcits pel que, associat a altres despigmentants, potencia la seva acció i la dels seus associats.
ALFAHIDROXIÀCIDS (AHA): Es formulen a baixes concentracions ja que promouen l’exfoliació lleugera per la disminució de la cohesió dels corneocits i estimulant el nou creixement en la capa basal. Si es formulen a concentracions elevades poden arribar a provocar exfoliacions molt agressives.
Els AHA més utilitzats són l’àcid glicòlic, àcid làctic, àcid mandèlic i àcid ferúlic. Solen combinar-se en quant a la seva potència de descamació.
Àcid mandèlic: Prové de les ametlles amargues i és un despigmentant antibacterià.
Àcid glicòlic: S’extreu de la canya de sucre. És el alfahidroxiàcid més comedogènic i menys compatible amb les pells fosques. Desaconsellat en pells fosques o amb fototipus alts. Es recomana combinar-ho amb un àcid antibacterià (alfa o beta hidroxiàcid, com el salicílic o el mandèlic).
Àcid Làctic: Prové de la llet agra i altres derivats lactis. És despigmentant, sobretot a nivell de peelings químics.
Àcid Màlic: Provinent de les pomes, és un despigmentant lleuger que requereix ser acompanyat d’un altre AHA i de Magnesi per potenciar la seva acció.
Segons aquesta farmàcia, s’aconsella sempre que la pell es mantingui protegida amb filtres solars durant tot l’any, però, sobretot, mentre s’està sota un tractament de despigmentació. En aquest cas, cal utilitzar una crema solar d’índex de protecció alt (SPF 50 +), ja que en aquests tractaments la pell és més sensible a la radiació solar.
PEL QUE FA A LES ÚLTIMES INVESTIGACIONS EN MOLÈCULES VEGETALS DESPIGMENTANTS
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4623628/
“Atès que la inhibició de la tirosinasa segueix sent el mecanisme més buscat per aclarir la pell, les herbes que tinguin aquesta propietat es mostraran prometedores com a agents despigmentants. Per tant, podem emprar-les potencialment com a agents blanquejadors de la pell eficaços, així com per tractar trastorns d’hiperpigmentació.
El principal determinant de la variabilitat en el color de la pell humana és la densitat, la quantitat i la distribució del pigment de melanina secretat per les cèl·lules dels melanòcits a la capa basal de l’epidermis mitjançant un procés conegut com melanogènesi.
Segons l’Ayurveda, les plantes per blanquejar la pell són el tipus d’herbes que interfereixen en la via de la melanogènesi a través de la inhibició de la tirosinasa. Això mostra el seu potencial per a actuar com a bons agents blanquejadors de la pell. Per tant, els agents aclarants de la pell interfereixen en la via de la melanogènesi, la transferència de melanina o la descamació per reduir la pigmentació a la superfície de la pell, que generalment actua per qualsevol de les formes, com la inhibició de la tirosinasa .
A part dels inhibidors de la tirosinasa, els antioxidants i les vitamines com A, B, C, E, directament o indirectament, serveixen com a ingredients per a aclarir la pell.
Alguns dels inhibidors de tirosinasa més coneguts són la hidroquinona i l’àcid kòjic que interactuen amb el coure en el bloqueig actiu de l’enzim tirosinasa, disminuint així la seva activitat ”
Nosaltres, des del nostre marc “slow” de cosmètica natural, sempre intentarem utilitzar els substituts vegetals de molècules amb principis actius despigmentants a l’hora d’elaborar els nostres productes cosmètics casolans.
PER DIVERSOS MOTIUS:
–Raons de salubritat, si heu llegit els efectes secundaris derivats dels tractaments amb hidroquinona són força agressius. Apart de requerir cremes amb nivells alts de fotoprotecció que, avui dia, estan basades en substàncies químiques disruptores endocrines. És a dir, el utilitzar aquestes agressives molècules de síntesi com la hidroquinona, demanda que per evitar danys majors utilitzem diàriament altres agressives fórmules de fotoprotecció solar.
Aquesta és, precisament la mateixa situació que es produeix amb els fàrmacs agressius de la medicina convencional, que ens exigeixen l’ús d’altres fàrmacs per pal·liar el dany i els efectes secundaris dels primers.
-Raons de sostenibilitat mediambiental ja que al llarg de les nostres nombroses entrades i articles hem intentat demostrar que els fàrmacs i productes que produeixen danys mediambientals (com les cremes fotoprotectores solars que fan malbé els corals marins o altres substàncies químiques i fragàncies sintètiques que també suposen un dany per a la vida aquàtica i es converteixen en contaminants de difícil degradació) són els mateixos que també ens produeixen danys en l’organisme i efectes secundaris nombrosos.
–I, és clar, raons d’eficàcia ja que si heu llegit atentament, la hidroquinona no només necessita de llargs i perllongats tractaments per produir algun efecte, sinó que a més hi ha persones de pell més fosca a les què la hidroquinona els hi acaba produint més taques en lloc de aclarir les que ja tenen.
RAONS QUE PODRÍEM RESUMIR AIXÍ, en paraules de Joel Young, doctor en enginyeria bioquímica i investigador:
“Perquè no volem que ens enganyin per pagar els costos dels tractaments amb “tiretes” que no tracten amb l’arrel del que estem enfrontant. Després de tot, les ciències de la salut estan fortament manipulades per la cobdícia humana en aquests dies. Anar amb compte amb el que mengem i el que posem a la nostra pell és molt necessari “.
Així, per exemple, ¿per què necessitem utilitzar àcid retinoic (o retinoides) amb tots els seus efectes adversos d’inflamacions, eritemes, pruïja i descamacions cutànies si podem utilitzar un sèrum de bakuchiol? o; millor encara, utilitzar diàriament oli de bakuchi (del qual s’extreu el principi actiu del bakuchiol) i que s’utilitzava tradicionalment a l’Índia per tractar les malalties més greus de la pell, com la lepra.
En un estudi de 2014 on es compara l’estructura de tots dos actius s’arriba a la conclusió que amb estructures diferents s’aconsegueix una mateixa funcionalitat.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ics.12117
Posteriorment, en un estudi de l’2018 realitzat pel departament de dermatologia de la Universitat de Califòrnia es va concloure que tant el bakuchiol com el retinol van disminuir significativament les arrugues i la hiperpigmentació, sense moltes diferències entre ells.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/bjd.16918
L’única diferència trobada va ser la presència de més descamació o picor a les cares de les persones que van usar retinol.
I, ¿per què utilitzar àcid màlic com a despigmentant si podem passar-nos diverses vegades al dia un cotó untat amb vinagre de poma sobre les nostres taques? Com sabreu, el vinagre de poma conté àcid màlic en quantitat, a més d’altres alfa hidroxiàcids.
O millor encara, una bola de cotó untada amb suc de llimona, que conté àcid ascòrbic (un altre AHA) …
O, ¿per què recórrer a complicats i agressius tractaments facials amb àcid glicòlic (un altre alfa hidroxiàcid, AHA, que s’extreu de la canya de sucre) si podem molt fàcilment exfoliar-nos la pell amb sucre de canya i oli?
En una entrada anterior, descrivíem fins i tot la manera de preparar un sèrum facial amb àcid ascòrbic, és a dir, amb una capsuleta de vitamina C, i de manera tremendament senzilla.
I no només això, la cosmètica convencional fa poca o cap distinció entre substàncies despigmentants i substàncies antioxidants anti-edat (anti-aging) que és més aviat l’efecte que produeixen les molècules antioxidants. Segurament, per qüestions de màrqueting, doncs sembla que els antioxidants estan més de moda.
Lògicament, juntament amb els efectes de rejoveniment cutani s’aprecien també efectes de regeneració de l’epidermis i uniformització del to. Però, en el cas, de les substàncies antioxidants, diríem que aquests són efectes associats a l’efecte general de rejoveniment cutani que és el que fa que aquestes substàncies antioxidants estiguin tan de moda: la vitamina C, la vitamina E, la vitamina B3 o niacinamida, els antioxidants vegetals com els extractes de nabius o el resveratrol …
I és que substàncies com l’àcid ascòrbic i la vitamina E, antioxidants per excel·lència, aconsegueixen augmentar la fotoprotecció i la funció barrera de la pròpia pell …
https://scielo.isciii.es/pdf/ars/v59n2/2340-9894-ars-59-2-77.pdf
Segons Celia Castaño Amores i Pablo José Hernández Benavides del Dep. De Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Granada.
“Els actius cosmètics antioxidants revelen la seva eficàcia en el curs de la senescència cel·lular, gràcies a la seva capacitat de neutralitzar els productes nocius que són generats. Destaca l’acció conjunta de l’àcid ascòrbic i la vitamina E. D’altres, com els derivats del retinol, carotenoides, vitamina B3 i flavonoides han demostrat tenir un efecte beneficiós “. Conclusió d’aquests investigadors: En l’objectiu de tractar i prevenir l’envelliment cutani, és essencial l’aplicació d’actius antioxidants “.
BIBLIOGRAFIA:
Addor FAS. Antioxidants in Dermatology. An Bras Dermatol. 2017; 92 (3): 356-362
Burke K. Mechanisms of aging and development: Una nova understanding of environmental damage to the skin and prevention with topical antioxidants, Mech Ageing Dev. 2017
Poljšak B, Dahmane RG, Godić A. Intrinsic skin aging: the role of oxidative stress. Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat. 2012; 21: 33-36 de tractar i prevenir l’envelliment cutani és essencial l’aplicació d’actius antioxidants.
No obstant això, les substàncies despigmentants, en principi, no són substàncies antienvelliment. Encara que, com sabem, sobretot si són d’origen vegetal, compten amb moltíssimes altres propietats associades, entre elles propietats rejovenidores, ja que les molècules vegetals actuen de forma sinèrgica potenciant els seus efectes entre elles.
Les substàncies despigmentants d’origen vegetal són molècules que inhibeixen l’acció de la tirosinasa com, per exemple, la glabridina que conté la regalèssia, i que té propietats aclarants de la pell que inhibeixen la producció de l’enzim tirosinasa. Com sabem, aquest enzim és el que sintetitza la melanina que fa que la nostra pell es faci fosca després de l’exposició al sol. També se sap que aquesta substància prevé la pigmentació que es produeix a causa dels raigs UV solars.
O l’arbutina derivada de les fulles de boixerola o raïm ursi, que és una molècula natural despigmentant que actua també inhibint la síntesi de melanina i que es descompon en hidroquinona al entrar en contacte amb la nostra flora intestinal. Tanmateix, com que no té els efectes citotòxics de la hidroquinona de síntesi, és possible usar-la regularment. Posseeix a més propietats reguladores del sèu, antisèptiques i antiinflamatòries.
L’extracte de regalèssia podem obtenir-lo molt fàcilment preparant una infusió en oli (o oleat) o, també, un extracte hidroglicerinat. I, igualment, és possible obtenir el principi actiu de la arbutina a partir de les fulles de la boixerola (o raïm ursi), per elaborar les nostres pròpies cremes i sèrums facials.
Per això és tan interessant saber preparar extractes en cosmètica natural. Podem preparar un extracte de gairebé qualsevol planta amb propietats cosmètiques, només en alguns casos utilitzarem les flors, en altres les fulles, com en aquest cas, i en altres potser les arrels o les llavors.
Si volem que un extracte s’integri en la fase oliosa de la nostra crema o preparació cosmètica, llavors, prepararem un oleat amb la planta en qüestió com hem fet, a continuació, amb les fulles de la boixerola.
Si volem integrar-lo en la fase aquosa podem preparar una tintura hidroalcohòlica o un extracte glicerinat. Aquest exemple que hem tret d’internet és interessant perquè ens mostra una combinació especial per a cosmètics naturals d’extracte hidroalcoholglicerinat que podem integrar fàcilment en la fase aquosa de les nostres cremes i sèrums.
EXEMPLE D’EXTRACTE HIDRO ALCOHÒLIC GLICERINAT de boixerola (raïm-ursi):
Utilitzarem els següents ingredients:
Boixerola: 20gr
Aigua mineral o destil·lada: 33gr
Alcohol de 70º: 33gr
Glicerina vegetal: 33gr
La proporció serà llavors de 1: 5 en un extracte hidro alcohòlic glicerinat, és a dir, un extracte compost de planta, en aquest cas boixerola, i de solvent format per aigua, alcohol i glicerina vegetal.
Només caldrà abocar els ingredients en un pot de vidre i deixar-los durant aproximadament 10-15 dies en un lloc fresc i sec, a l’abric de la llum. Agitarem de tant en tant per comprovar que el solvent cobreix tota la planta. Després filtrarem i ja està llest per afegir a les nostres fórmules cosmètiques.
L’afegirem al voltant d’un 7% en una crema d’efecte despigmentant.
Com dèiem, podem preparar també un oleat de manera molt fàcil amb les fulles seques de la boixerola i un oli vegetal de qualitat i incloure’l en les nostres preparacions.
EXEMPLE DE LOCIÓ FACIAL DESPIGMENTANT BASADA EN OLEAT DE BOIXEROLA i infusionada en fred ja que l’emulsionant d’èster de sucre ens ho permet.
Ingredients per preparar uns 100 ml de loció:
5 cullerades (de 10 grs) de hidrolat
4 cullerades de oleat de boixerola
3 cullerades d’èster de sucre
I unes gotetes de conservant i, opcionalment, d’algun OE amb propietats despigmentants.
Com sabeu, ens agraden les receptes minimalistes amb ingredients naturals de qualitat i principis actius escollits. No per afegir més ingredients la nostra recepta funcionarà millor si els ingredients no estan ben combinats o són naturals.
Hem vist moltes receptes de locions, fins i tot formulades amb èster de sucre, que es compliquen molt la vida afegint un co-emulsionant a l’èster de sucre, o goma xantana per tal d’aconseguir espessir la solució, etc. No cal si afegim la quantitat suficient d’èster de sucre. Amb això simplifiquem la recepta sense restar-li qualitat i la fem accessible a tothom que vulgui elaborar cosmètica casolana fàcil i efectiva.
PROCEDIMENT:
1.-Abocarem l’oli en un bol i tot seguit li afegirem l’èster de sucre remenant molt bé amb la vareta. (Si veieu que no us acaba de quallar, simplement, calfeu-la una mica al bany maria i ja veureu que s’espessa molt ràpidament).
2.-Ara abocarem el hidrolat (hem escollit hidrolat de jara, que combina molt bé en aquesta crema anti-edat) i ho barrejarem vigorosament durant 2 minuts fins que la barreja comenci a espessir i a blanquejar.
3.-Finalment, afegirem el conservant, si així ho desitgem per preservar la nostra crema dels microorganismes i, opcionalment, vitamina E o algun AE de tractament. Ara ja podem envasar la nostra loció hidratant.
Hem escollit la tintura de benzoïna com a conservant perquè volem que ens serveixi a més com a principi actiu per contribuir a unificar el to facial.
Utilitzarem la tintura de benzoïna, que prèviament hem elaborat seguint les pautes de Virgínia, de trucs naturals, en la nostra loció facial. I anem a afegir el 2%, que ens suposarà unes 20 gotes de tintura (o 2ml), ja que la loció que anem a elaborar té un total de 100 ml aproximadament.
Aquí us deixem l’enllaç a l’entrada de Virgínia dels trucs naturals en què explica les propietats aclaridores i conservants de la tintura de benzoïna:
https://escuelaherbal.com/benjui-que-es-y-para-que-sirve/
A més, gràcies a la tintura de benzoïna, la nostra crema ara té una aroma deliciosa!
En una propera entrada prepararem un sèrum amb niacinamida que, com abans explicàvem, és una vitamina amb propietats antioxidants, anti-envelliment i uniformadores del to facial molt interessants.
També la dihidroquercetina és una substància despigmentant descoberta en els últims temps i que compta amb un gran potencial ja que, a més de ser despigmentant, és un potent antioxidant.
Aquesta substància vegetal suposa una excepció amb molt potencial en el món de les substàncies antioxidants i principis actius per a la cosmètica natural. L’extracte de dihidroquercetina, també conegut com taxifolina, s’extreu de l’alerce dahuriano (Larix dahurica) rus i s’està utilitzant en cosmètica natural amb molt d’èxit donades les seves completes propietats de rejoveniment facial.
La molècula inhibeix la síntesi de melanina mesurada in vitro de manera més eficaç que la arbutina i l’àcid kòjic i és a més un potent protector del fotoenvelliment cutani donada la seva gran capacitat antioxidant, que en les proves mostra una eficàcia superior a la vitamina E i al resveratrol.
Nosaltres, a nivell de molècules d’origen vegetal amb capacitat despigmentant alhora que antioxidant, volem destacar els potents efectes de la cúrcuma, a l’abast de tots, i el seu component bioactiu, la curcumina, del que s’ha comprovat recentment (la cosmètica ayurvèdica ho sap des de fa mil·lennis) que té propietats antiinflamatòries i antioxidants que atenuen les cicatrius de l’acne i les taques fosques.
BIBLIOGRAFIA:
Un estudi recent va trobar que l’oli essencial de cúrcuma pot il·luminar la pell en tres setmanes. Aquests brillants beneficis són probablement el resultat de poderosos antioxidants i compostos antiinflamatoris que treballen junts per curar i ressaltar la salut natural de la pell.
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0944711316302549?via%3Dihub
Sabem que els raigs solars són el pitjor enemic de la pell ja que causen cremades, càncer de pell, hiperpigmentació i arrugues. No obstant això, s’ha vist que els potents efectes antioxidants de la cúrcuma poden contribuir a retardar el dany, actuant així com una potent molècula antienvelliment.
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0378874118305221?via%3Dihub
Propietats antienvelliment de Curcuma heyneana Valeton & Zipj: un enfocament científic del seu ús en la tradició javanesa.
