El deteriorament microbià (creixement de llevats i bacteris) és un aspecte important a considerar quan els cosmètics casolans contenen aigua. Aquest deteriorament ocorre especialment en els cosmètics i productes d’ higiene personal que han estat elaborats amb una fase aquosa.
Les cremes i productes que només contenen olis necessiten únicament d’un antioxidant per evitar el seu enranciment i prolongar la seva caducitat. Com ja sabeu, la majoria de nosaltres utilitzem unes gotes de vitamina E per preservar-los.
L’elecció de l’envàs adequat també afecta la vida útil del producte. Per a cremes i locions, és convenient usar un dispensador en lloc d’un flascó de crema per evitar tocar-les freqüentment amb els dits. És convenient utilitzar envasos de vidre, si és possible foscos, que evitin la llum solar i els canvis bruscos de temperatura. Si utilitzem un pot per envasar la nostra crema també podem utilitzar una espàtula per evitar tocar-la amb els dits.
I, en qualsevol cas, si no anem a dedicar-nos a vendre els nostres productes, segurament podem conservar-los a la nevera unes setmanes o preparar una quantitat mínima que puguem usar en uns pocs dies. Quan elaborem cosmètica natural casolana, en molts casos, no cal que utilitzem conservants de cap mena.
EL DELICAT TEMA DELS CONSERVANTS
En una entrada anterior sobre cosmètica natural ecològica parlàvem de la importància d’utilitzar emulsionants el més naturals possibles perquè les nostres cremes tinguin el màxim de propietats per a la pell i siguin el més assimilables possibles, fins i tot en el cas de pells atòpiques.
El segon pilar que fa d’una crema casolana un cosmètic estable d’alta gamma és l’ús de conservants adequats el més naturals possibles.
Tinguem present que les millors marques de cosmètica natural com Weleda o Dra. Hauschka no utilitzen conservants sintètics i produeixen en la seva major part productes que són biodegradables. Segons Weleda: “Més del 80% de totes les substàncies naturals utilitzades per Weleda en cosmètica provenen de cultius orgànics controlats. Weleda s’esforça per augmentar aquest percentatge cada any mitjançant l’associació amb productors orgànics certificats i la implementació de nous projectes de cultiu orgànic o biodinàmic. Ens abstenim conscientment d’utilitzar colorants, fragàncies i conservants sintètics”.
https://www.weleda.es/preguntas-frecuentes/seguridad
Hem de pensar que tots els conservants, tant els utilitzats en cosmètica, com els utilitzats en alimentació amb el menjar processat, com els utilitzats per preservar els nostres productes d’higiene personal, són biocides* per naturalesa. *Els biocides són substàncies que a causa de les seves propietats ja siguin físiques químiques o biològiques amb efecte antimicrobià poden neutralitzar, controlar i/o disminuir la càrrega bacteriana patògena.
I és que els conservants han de complir amb la funció específica per a la qual han estat dissenyats, que és la de preservar les nostres cremes dels fongs, mohos i bacteris que es reprodueixen amb el temps en totes les cremes i productes d’higiene personal que continguin aigua.
Per aquestes mateixes raons, els conservants sempre són un ingredient polèmic en qualsevol acostament de salut natural. Donen problemes amb el menjar processat, i igualment amb la cosmètica processada, atès que són les primeres substàncies, juntament amb els perfums sintètics, susceptibles de causar al·lèrgies i intoleràncies.
Les persones amb intolerància al menjar processat presenten problemes de digestió, flatulències o fins i tot colon irritable, i a les persones amb intolerància a la cosmètica industrial els surten eczemes, rojors i se’ls hi queda la pell acartonada després de l’ús d’aquest tipus de cremes.
Un luxe del qual gaudim els que fem cosmètica natural és el poder preparar cremes sense conservants o amb conservants selectius*.*A continuació, anem a intentar explicar què és una substància biocida selectiva.
I, sens dubte, això, i la qualitat dels ingredients naturals, és el que fa la diferència entre la cosmètica natural casolana i la cosmètica industrial.
Fins i tot la cosmètica d’herbolari no sempre és fiable, doncs, tot i que algunes marques se salven més que d’altres atès que utilitzen conservants selectius i ingredients naturals (Weleda, Dra Hauschka, etc… ); no sempre és així.
LES SUBSTÀNCIES BIOCIDES SÓN NECESSÀRIES PER PRESERVAR LA VIDA
L’esperança de vida a nivell mundial va donar un salt durant la segona meitat del segle XIX, coincidint amb la teoria germinal de les infeccions de Louis Pasteur. Gràcies a ella es va demostrar que hi havia malalties infeccioses que eren provocades per microorganismes i, amb aquest coneixement, va augmentar la nostra capacitat per lluitar contra elles. Milloràrem els nostres hàbits d’higiene i desenvolupàrem medicaments i productes biocides que ens van ajudar a lluitar contra bacteris, virus, fongs i altres patògens.
Per tant, en l’actualitat, els productes biocides formen part del nostre dia a dia. Quan entrem en una piscina o utilitzem aigua de l’aixeta, volem que aquesta estigui neta i lliure de microorganismes danyosos. Per a això és necessari utilitzar biocides i, en aquests casos, el biocida més comú i àmpliament utilitzat no és altre que el clor.
Altres tipus de biocides d’ús quotidià són els gels hidroalcohòlics, els repel·lents d’insectes, les pastilles potabilitzadores o fins i tot productes més innovadors com tèxtils que redueixin l’olor a suor. I és que els productes biocides són necessaris per controlar els organismes perillosos per a la nostra salut, però això no treu que siguin productes que, usats sense control, comportin riscos greus.
En molts casos, no caldrà usar biocides i fins i tot podem tenir alternatives més recomanables. Això és quelcom que hem de tenir en compte, per exemple, en el cas del gel hidroalcohòlic. Si ens acostumem a desinfectar-nos les mans contínuament amb aquest gel acabarem desgastant la funció barrera de la pell. Per aquesta raó es recomana rentar-se les mans amb aigua i sabó quan es tingui la possibilitat, en lloc d’usar sempre gel hidroalcohòlic.
L’ús segur dels biocides passa per no fer un ús excessiu ja que utilitzar-los de manera indeterminada i en grans quantitats pot fer que els bacteris desenvolupin resistència davant d’ells, amb la qual cosa perdrien la seva efectivitat.
https://www.zschimmer-schwarz.es/noticias/que-es-un-producto-biocida-y-que-tiene-que-ver-con-el-gel-hidroalcoholico/ Això que la pàgina de zschimmer-schwarz explica amb el gel hidroalcohòlic, és quelcom semblant al que està ocorrent i ocorre amb els antibiòtics, que són les substàncies biocides que s’utilitzen en medicina per combatre les infeccions. És per això que els metges també, darrerament, sempre ens recomanen que no els usem indiscriminadament.
En resum, com expliquen avui dia tots els experts, quan s’utilitzi un biocida cal assegurar-se sempre de fer-ne un ús correcte.
Això també s’aplica, per tant, a les substàncies biocides conservants utilitzades per preservar la cosmètica natural. I en aquest punt seria important entendre, per tant, la diferència entre biocides selectius i biocides menys selectius.
BIOCIDES SELECTIUS ENFRONT DE BIOCIDES NO SELECTIUS
Tot i que aquest concepte s’aplica en agronomia per diferenciar entre les substàncies biocides que combaten diferents plagues, en medicina el terme fa ús a la capacitat d’ una substància biocida de respectar els bacteris bons exterminant únicament els bacteris mals o patògens.
I això és el que avui dia ha propiciat l’auge de l’herbalisme, l’aromateràpia i la cosmètica natural. Ens agrade més o ens agrade menys, sembla ser que les substàncies biocides capaces de discriminar entre bacteris bons en un organisme enfront de bacteris mals, solen d’origen natural.
És per aquesta raó que s’estan fent darrerament molts experiments amb olis essencials per la seva capacitat per combatre de manera selectiva infeccions que els antibiòtics convencionals han deixat de combatre atès que els bacteris s’han tornat resistents a ells.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/28296357/
I és que, al parer, els antibiòtics convencionals arrasen amb tota mena de bacteris deixant l’organisme desprotegit, en canvi, l’antibiòtic d’origen natural (planta, oli essencial, etc.) atès que està format per una sinergia de múltiples compostos orgànics diferents que solen ser més difícils d’identificar pels bacteris, proporciona una eficàcia més gran, així com un major grau de respecte per l’organisme tractat.
S’ha vist doncs que el gingebre combat alguns bacteris estomacals i intestinals danyosos, però respecta els bacteris bons, afavorint la digestió. Igualment ocorre amb l’all o la ceba crues. O l’oli de Neem, que combat les plagues danyoses dels cultius respectant les plantes, i que, quan s’utilitza en un context medicinal, respecta, per exemple, als bacteris bons de la nostra cavitat bucal o de la nostra pell si s’utilitza com a oli de tractament enfront de la psoriasi.
Per tant, un agent biocida selectiu, per definició, seria aquella substància amb capacitat per combatre els patògens respectant l’entorn bacterià saludable d’un organisme.
És per això que una substància biocida selectiva, per exemple, un conservant dels que de vegades necessitem utilitzar en cosmètica natural, pot preservar la vida útil del nostre producte sense destruir la capa protectora natural de la nostra pell que actua com a barrera enfront dels organismes patògens.
LA BIODISPONIBILITAT DELS INGREDIENTS EMPRATS EN UNA FORMULACIÓ
Una altra qüestió molt important a tenir en compte és la biodisponibilitat d’una substància. Ocorre amb les substàncies sintetitzades en un laboratori que, moltes vegades, el cos no pot reconèixer-les i assimilar-les amb la qual cosa esdevenen un tòxic que el cos ha d’eliminar amb esforç.
Aquest era el cas que plantejàvem en un article anterior sobre el fluor que s’afegeix artificialment a les pastes dentals. Quan el fluor és d’origen natural no sol presentar un problema de biodisponibilitat, amb la qual cosa, pot resultar beneficiós en la prevenció i tractament de les càries.
És la mateixa raó per la qual protestem per la cosmètica “natural” carregada de substàncies de síntesi que publiciten algunes pàgines.
Exemple de recepta de crema de tractament per a la psoriasi trobada a internet:
15% d’oli de calèndula
5% de mantega de karité
9% d’oleat de pebre de Cayena
8% d’oli de comí negre (que funciona com un símil de la cortisona)
2% de cera d’abelles
4% d’Olivem 1000
7% de Monoestearato de Glicerilo
1% d’Alcohol Cetílic
14% d’Hidrolat de sàndal que és antiinflamatori
14% d’Hidrolat de camamil.la romana
5% d’Aloe vera
0’5% d’Alantoïna, que és també antiinflamatòria
6% d’Urea, que és queratolítica
1% de Palmitato de retinol (vit. A)
5% d’Extracte d’escorça de salze, que és antimicrobià i queratolític.
Més un 1% de vitamina E i un 1% de conservant COSGARD
0’1% d’extracte C02 de camamil·la blava
I els següents olis essencials en la proporció de 0’75% cadascun d’ells:
Avet negre (símil cortisona, dermatitis), katafray (antiprurit, antihistamínic), incens, i menta piperita (anestèsic, antipruriginós) …
Substituïbles pels de lavanda, pastanaga, camamil.la blava o matricaria, manuka, copaiba…
Aquesta recepta que a primera vista sembla molt bona i molt completa, si l’observeu bé, apreciareu que pot ser una bomba per a una pell afectada de psoriasi.
Primer, per l’enorme quantitat de diferents components que porta susceptibles d’ocasionar incompatibilitats entre ells quan, el que es busca, precisament més en una crema de tractament, és crear sinergies.
Després, per poder controlar tota aquesta aigua que li ha ficat, lògicament, li ha d’afegir un 1% de Cosgard. Després penseu en tots els ingredients actius sintètics com la urea, el monoestearat de glicerilo, l’alantoïna de síntesi, quan la planta de la consolda la conté de manera natural…
I el súmmum, la quantitat i varietat d’olis essencials que porta la recepta. Que sí, tots són molt bons per tractar la psoriasi, però en una sinergia harmònica d’uns quants i en una dosi molt menor. Fins i tot, els experts recomanen no utilitzar olis essencials en els productes destinats a aquest tipus de pells tan delicades. Com sempre diem, els olis essencials són molt potents.
Penseu que els sabons dissenyats per a les pells delicades (amb dermatitis, psoriasi, etc.) s’elaboren fins i tot sense tensioactius per ser més suaus. Es coneixen com “els sabons sense sabó”.
No us deixeu portar per aquesta mena de publicitat enganyosa, una “paella” no està més bona perquè li posem més ingredients, sinó perquè sapiguem combinar uns quants, els tradicionals, de manera harmònica. I una recepta cosmètica és quelcom semblant.
Una crema per a una persona afectada de psoriasi pot ser un simple oli vegetal de qualitat, que no necessita de cap conservant, combinat amb unes gotetes d’oli essencial de mirra. I no ho dic jo, sinó John O.A. Pagano, autor del llibre: “Cura natural de la Psoriasi” Edit: Gaia
El que és més important en aquest tipus de pells és que estiguen hidratades i nutrides per tal d’evitar la inflamació i la descamació i això, sempre, de manera molt suau per que no s’irriten més. Fregar-se, simplement amb oli natural de Neem, ja sol proporcionar un gran alleujament a aquest tipus de pells.
SEGUINT AMB EL FIL DEL NOSTRE DISCURS
Tanmateix, una substància o un compost no tenen per què ser nocius de per si pel sol fet d’haver estat sintetitzats en un laboratori. No sempre és així. Tenim l’exemple de l’ELA (extracte de llavors d’aranja) del que també parlávem en un article anterior.
Del que es tracta és que, encara que hagi estat sintetitzat en un laboratori, el resultat sigui biodisponible, és a dir, que el nostre cos no el reconegui com un tòxic que no pot metabolitzar.
Naturalment, aquesta és la raó per la qual, a les pàgines d’ingredients cosmètics per a pells sensibles, es pot llegir amb freqüència que els seus productes estan basats en ingredients naturals o naturalment idèntics: “Based on natural and nature-identical ingredients”. L’òxid de zinc, per exemple, que la majoria de nosaltres utilitzem per dotar les nostres cremes naturals d’un factor de fotoprotecció, sol ser un producte sintetitzat en un laboratori copiant la substància natural.
Lògicament, els fabricants de cosmètica no són ximples i saben molt bé que els productes naturals tenen una major biodisponibilitat, major assimilació i millor tolerància en tot tipus de pells, incloses les més sensibles, el que ocorre és que “fabricar” natural és molt car i difícil de dur a terme, i aquesta és la raó per la qual intenten vendre’ns el producte amb estratègies de camuflatge verd o “greenwashing”.
LA NOSTRA PROPOSTA BIODISPONIBLE I ANTI-TÒXICA
Com abans comentàvem, si vas a elaborar cosmètica natural casolana no utilitzis conservants (utilitza la nevera i prepara petites dosis de producte). I si no és possible, intenta sempre utilitzar com a conservants de les teves preparacions casolanes substàncies el més naturals possibles, o, almenys, naturalment biodisponibles que causen menys irritació en les pells sensibles, amb la qual cosa, permeten que el conjunt del nostre producte s’absorbeixi i assimili millor.
Per exemple, enfront del famós COSGARD o Geogard (tots dos són el mateix) que tothom usa alegrement; ¿per què no utilitzar LEUCIDAL?
Una pàgina web experta en ingredients per a la cosmètica natural
https://www.jojoli.nl/leucidal-sf-complete.html
el compara amb Cosgard i amb Rokonsal i el Leucidal, la veritat, surt airós amb la comparació.
LEUCIDAL-SF-Compleet: Conservant d’origen natural produït mitjançant biotecnologia i certificat com a ecològic per BDIH i Natrue. L’INCI del qual és: Lactobacillus ferment, Lactobacillus, Cocos Nucifera (coconut) fruit extract.
Descripció: Leucidal SF Complete destaca per la seva bona compatibilitat amb la pell en els cosmètics. És un conservant d’ampli espectre i protegeix contra llevats i bacteris. Per tant, no cal un conservant addicional. És un líquid transparent que, a diferència de Rokonsal i Cosgard, es dissol molt fàcilment en aigua. S’utilitza en dosis del 2-4 %
Leucidal SF Complete combina l’activitat antibacteriana del ferment del lactobacillus amb l’activitat antifúngica d’AMTicide Coconut (derivat del Coco).
La seva aplicabilitat és comparable a la de Rokonsal i Cosgard, però, Leucidal Compleet és eficaç en un rang de valors de pH més ampli; a saber, 3-8 (en lloc d’un màxim de 5 i 7) i més soluble en aigua.
Si no trobeu el LEUCIDAL Compleet, el LEUCIDAL simple també és molt interessant i fins i tot més apropiat per a les pells més sensibles. INCI: Leuconostoc/Radish Root Ferment Filtrate.
Això sí, la seva capacitat per allargar la vida útil del producte és quelcom menor i es reduiria a un màxim de tres mesos. Es tracta d’un producte d’origen 100% natural produït per la fermentació de rave amb els bacteris Leuconostoc Kimchii (un gènere de bacteris de l’àcid làctic) És un conservant molt ben tolerat per la pell que conté pèptids amb propietats antibacterianes que alhora han mostrat propietats hidratants i condicionadores de la pell.
Dosificació: 2%-4% per a una conservació de 2 a 3 mesos en condicions òptimes d’elaboració i conservació. Un gram de Leucidal correspon aproximadament a 22 gotes.
Ús: Amb Leucidal Liquid podem conservar tota mena de cosmètics casolans que contenen fase aquosa com gels, emulsions (locions, cremes, llets), xampús, gels de dutxa, esprais, etc. Ho afegim al producte acabat i refredat i barregem/removem bé per homogeneïtzar.
Leucidal Liquid actua en el rang de pH de 3 a 8 i és estable a temperatures fins a 70 °C.
A la botiga de “cremascaseras.es” també és possible trobar un nou conservant d’origen vegetal, el DERMORGANICS 1388, l’INCI del qual és: Glycerin, Aqua, Sodium Levulinate, Sodium Anisate.
Aquest conservant compleix amb els criteris ECOCERT (100 % natural i 46 % d’origen orgànic/ecològic) i conserva els productes casolans un màxim de tres mesos. A més, els seus components són d’origen vegetal: anís estrellat, canya de sucre, soia/blat de moro i glicerina vegetal.
USOS: Es pot emprar tant en emulsions d’oli-en-aigua (o/w) com en aigua-en-oli (w/o) o en bases hidroalcohòliques. Es pot introduir al principi de la fase aquosa o al final (no hi ha problema amb la temperatura) tot i que és recomanable que el pH de la formulació se situï entre 4 i 5,5. Es dosifica entre el 2- 4% i, igual que el Leucidal, no sol causar irritacions o al·lèrgies.
En la mateixa línia, evitarem els perfums sintètics, així com l’ús excessiu d’olis essencials. El perill amb els olis essencials no és que siguin tòxics, ja que són productes totalment naturals, sinó la seva elevada potència biocida que pot produir irritació a la pell si no se sap ajustar la dosi correctament. Com que són molt potents, generalment, les dosis han de ser molt baixes.
DIFERENTS CONSERVANTS DISPONIBLES COMERCIALMENT
Al costat del conegut Cosgard, trobem altres conservants comercials basats en diferents mescles químiques. Entre ells, el Rokonsal, el Sharomix, el Sorbat Potàssic, que també s’usa per preservar el menjar processat de fongs i llevats i que, normalment, precisa de l’agregat d’un altre conservant bactericida complementari.
El Rokonsal i el Sharomix consisteixen, igual que el Cosgard, en mescles en diferents proporcions d’àcid benzoic i alcohol bencílic. De vegades amb agregats d’àcid sòrbic o dehidroacètic.
GEOGARD o COSGARD: Aquest conservant del qual anteriorment parlàvem es compon d’alcohol bencílic i àcid dihidroacètic. Geogard i Cosgard són els noms comercials d’aquest conservant, per la qual cosa figurarà a l’etiqueta com a alcohol bencílic i àcid dihidroacètic. Es tracta d’una barreja sinèrgica d’un àcid orgànic i alcohol. Els dos ingredients són compostos orgànics acceptats per al seu ús en cosmètica natural i orgànica i aprovats per Ecocert. Aquest sistema conservant té una àmplia gamma d’ usos potencials, és eficaç en productes amb un pH de 2-7 i no inclou parabens, formaldehid ni isotiazolona. Tot i això, s’ha comprovat que l’alcohol benzílic pot irritar els nadons i les persones amb pells atòpiques.
ABSOLUT DE BÀLSAM DEL PERÚ (Myroxylon balsamum) que és una extracció en alcohol de la resina d’aquest arbre amb les seves propietats. Normalment s’utilitza com a fixador de perfums, però pot actuar també com a conservant donada la seva important quantitat d’àcids i èsters fenòlics: benzoat de benzè (44,85%), cinamat de benzè (28,25%), àcid cinàmic (9,27%), àcid benzoic (8,10%) …
EXTRACTE DE RESINA DE BENJUÍ: Normalment, també es tracta d’una extracció en alcohol de la resina de l’arbre del benjuí. El seu contingut en àcid benzoic és superior al 60% i conté a més benzoat de benzil en un percentatge no inferior al 3%. Tots dos conservants tenen a més una agradable olor avainillada molt característica. Aquests dos conservants naturals serien quelcom així com una versió natural del Cosgard pel seu contingut en benzè d’origen natural.
NATICIDA O PLANTASERV Q: Naticide o Plantaserv Q són els noms comercials d’aquest conservant natural. Podeu trobar-lo a les etiquetes com Fragància o Parfum. Generalment, aquests termes són senyals d’alerta, però, Naticide és un compost segur que s’usa en cosmètics naturals i orgànics. És possible que puguis identificar-lo per la seva dolça aroma a vainilla i ametlla. Aquest conservant és d’origen vegetal i té una àmplia gamma d’usos. És eficaç per prevenir el creixement de diversos llevats en productes amb un pH de 4-9.
ELP, extracte de llavors de pomelo o (GSE, en el seu original: Grapefruit seed extract): Aquest producte, que en un principi no va ser dissenyat com a conservant cosmètic, sinó com a tractament antibiòtic de les grips i refredats i que molts naturòpates utilitzen per combatre virus en un nivell general, s’ha popularitzat com a conservant cosmètic per la seva bona tolerància dèrmica i la seva escassa probabilitat de produir irritacions.
Aquest conservant té una bona eficàcia antibacteriana, però és menys eficaç en llevats i fongs. El cert és que és un conservant molt útil a l’hora de conservar totes les preparacions cosmètiques que contenen una fase aquosa (sense goma xantana) i es pot complementar amb algunes gotes d’un AE antifúngic, com l’arbre de te, amb la qual cosa la seva capacitat de conservació es prolonga considerablement. Per exemple, conserva de manera molt natural el gel d’aloe vera casolà, també, les locions i hidrolats casolans a base d’aigua. Aquest conservant permet allargar la vida útil d’aquests productes durant almenys un mes i quelcom més combinat amb l’AE d’arbre de te.
Tanmateix, no és un conservant gaire adequat quan volem preservar cremes emulsionades amb Ester de sucre perquè tendeix a desestabilitzar-les. Igualment, desestabilitza les cremes emulsionades amb l’ajuda de la goma xantana i fins i tot tendeix a separar les fases de les preparacions amb Olivem 1000.
PLATA COLOIDAL: La trobareu com a component d’excepció a les cremes per al tractament de les pells atòpiques. Tot i això, no sol trobar-se entre els conservants disponibles a les pàgines de proveïdors d’ingredients per a la cosmètica natural.
La plata és un agent antimicrobià d’ampli espectre l’eficàcia del qual ha estat provada davant els microorganismes que ens envolten avui dia com E. coli, Legionella, Pseudomonas, Salmonella, S. aureus, A. niger, entre d’altres. La plata col·loidal preveu el creixement de bacteris, llevats i fongs, així com d’altres microorganismes. L’ús de compostos de plata per a la cura de la pell té certificacions COSMOS i ECOCERT i, per aquest motiu, la plata col·loidal, metàl·lica o iònica és utilitzada en infinitat d’aplicacions cosmètiques per mantenir i protegir el bon estat de la pell, així com a conservant evitant l’ús de parabens.
¿Per què no utilitzar-la també nosaltres quan volem conservar les nostres cremes?
Dosificació: Entre el 0,5 -1% del producte total quan es tracta de plata col·loidal. I l’afegiríem en la fase final de la barreja perquè no resulte afectada per la temperatura.
ALCOHOL NATURAL O ETANOL: L’alcohol sense desnaturalitzar, el mateix que s’utilitza per elaborar tintures, és un conservant natural especialment indicat per als nostres xampús i gels de dutxa, així com per a totes les nostres locions i cremes tenint en compte que el grau de protecció d’aquest conservant natural no és el mateix que el d’un conservant específicament dissenyat a tal efecte com el Leucidal, per exemple.
A més a més, molta gent macera plantes com la cua de cavall o l’extracte d’escorça de salze en aquest alcohol allargant enormement la seva utilitat com a conservant. Per exemple, és possible macerar cua de cavall seca durant unes 2 o 3 setmanes en alcohol removent de cop en quan. Després, la filtrem i obtenim un interessant conservant natural.
ÀCID SALÍCILIC VEGETAL: Macerar extracte d’escorça de salze en etanol és encara més efectiu com a conservant perquè l’arbre del salze (salix alba) conté salicines naturals. És a dir, àcid salícilic vegetal natural. Aquest conservant natural és doncs molt eficaç contra els bacteris, però menys contra llevats i fongs. Per tal de prolongar el temps de conservació es recomana combinar-lo amb un altre conservant, que podrien ser unes gotes d’un oli essencial antifúngic com l’arbre de te o la palmarosa.
Aquest conservant basat en una maceració natural de l’escorça del salze en etanol no és irritant ni sensibilitzant i millora la renovació cel·lular de la pell.
L’arbre del salze ha estat històricament apreciat per les seves propietats analgèsiques, antisèptiques, astringents, antipirètiques i anti-inflamatòries. Estudis actuals han comprovat que l’àcid salicílic natural d’aquest extracte de salze promou la renovació cel·lular molt més que l’àcid salicílic sintètic utilitzat per separat. El mateix es va demostrar en el cas de les seves propietats antimicrobianes. ¿Segurament serà degut a la seva major biodisponibilitat?
L’àcid salicílic té una acció queratolítica (efecte “peeling” que estimula la renovació cel·lular, suavitza la pell i preveu les callositats) i, a més, per les seves propietats astringents i antibacterianes ajuda a regular la pell grassa i és molt apropiat per a la cura de la pell amb acne i punts negres. Per tant, aquest conservant, està especialment indicat per elaborar productes de neteja per a la pell amb impureses, cremes anti-acne i anti-edat, i xampús amb efecte anticaspa o per a cabells greixosos.
ANÀLISI DELS CONSERVANTS NATURALS AMB ELS SEUS AVANTATGES I INCONVENIENTS
El conservant Naticide o Plantaserv Q es molt suau i se suposa que ho toleren fins i tot els nens petits. Mantindrà les nostres preparacions durant uns 3 mesos. En cosmètica casolana es dosifica al 0,6%. Tanmateix, té l’ inconvenient que és escassament soluble en mitjans purament aquosos, provocant per això risc d’ irritació quan s’ usa en gels o locions aquoses. Tot i que, si es barreja en una emulsió, no suposa cap problema. S’utilitza amb èxit en cremes, xampús, locions…
Si necessiteu un conservant més estable per conservar, per exemple, el gel d’aloe vera natural o les emulsions aquoses, utilitzeu llavors l’ELP com abans comentàvem.
OLIS ESSENCIALS: Estrictament parlant, els olis essencials no són conservants. Tanmateix, alguns tenen un poder antibacterià o fungicida significatiu, que pot millorar la vida útil dels nostres cosmètics. No hem de confiar en ells com a conservants en exclusiva perquè no funcionarà, o almenys no per gaire temps. Tanmateix, de vegades poden actuar potenciant l’acció d’altres conservants com comentàvem en l’exemple de l’ELP.
PER EXEMPLE; per potenciar l’acció bactericida d’un conservant, podem recórrer a unes gotes dels següents olis essencials amb capacitats bactericides: lavanda, arbre de te, llorer noble o fins i tot eucaliptus radiata o timó.
Per potenciar l’efecte fungicida, podem recórrer als olis essencials fungicides com l’arbre del te, el gerani rosa, la palmarosa o fins i tot el pal de rosa o el hô. Recordar, com ja sabem, que tots aquests olis essencials s’han d’evitar en nens menors de tres anys i alguns d’ells també en embarassades.
I, LA MILLOR SOLUCIÓ DE TOTES:
És elaborar alternatives cosmètiques “sense aigua” que no necessiten de biocides per al seu manteniment.
Per exemple:
Utilitzar pastilles de sabons saponificades en fred com a alternativa als gels de dutxa, que a més no necessiten envasos i són més sostenibles que els productes envasats en ampolles de plàstic.
Pastes de dents formulades sense aigua.
Utilitzar un hidrolat com a tònic purificant substitut d’una aigua micelar carregada de conservants.
Desmaquillants formulats sense aigua, a base d’olis.
Utilitzar una BB-cream sense aigua com la que oferíem en una entrada anterior.
Utilitzar serums d’olis en lloc de cremes facials.
Utilitzar xampús sòlids que tampoc necessiten de conservants.
Molts dels productes que elaborem nosaltres mateixos (desodorants, gels, sabons) es poden mantenir durant setmanes amb algunes gotes d’olis essencials potents com els de llimona, romaní, lavanda… i penseu que també podeu combinar-los intel·ligentment per potenciar els seus efectes. Per exemple, l’oli essencial de llimona, que és biocida, amb l’OE de clau que és antifúngic…
Com podeu veure, moltes coses són reemplaçables. No creieu que de vegades jo no caic també en la temptació de les cremetes i locions casolanes que contenen aigua, però, en aquest cas, procuro utilitzar conservants naturals que no em deixen la pell acartonada.
Penseu que tots els conservants no biodegradables que vosaltres us eviteu se’ls eviteu també al medi aquàtic que és on acaben totes les substàncies que consumim.
CONCLUSIÓ
En resum, cap conservant és completament innocu per a la pell i el cos. Cap d’ells és inofensiu a causa de les seves capacitats biocides, més o menys selectives, però no oblidem també que la dosificació és molt important.
És la dosi la que produeix el verí com s’ha dit sempre al llarg de la història de la medicina. Moltes substàncies que en petites dosis poden resultar-nos beneficioses poden ser enormement tòxiques en dosis majors.
