En els últims temps s’està evidenciant cada vegada amb més força que els suplements vitamínics i els fàrmacs de síntesi no funcionen tan bé com els aliments integrals i les medicines herbals.
PER QUÈ ELS SUPLEMENTS VITAMÍNICS NO FUNCIONEN TAN BÉ COM ELS ALIMENTS?
En paraules del propi Dr Greger en el seu llibre “Menjar per no morir”: “Consumir fructosa, tal com ha previst la naturalesa, és a dir, en forma de fruita, exerceix un efecte beneficiós.
La fruita produeix un efecte gelificant a l’estómac i en l’intestí prim que alenteix l’alliberament de sucres. Alguns fitonutrients concrets de la fruita semblen bloquejar l’absorció de l’sucre a l’intestí i, així, eviten que arribi a el torrent sanguini.
És possible que la fructosa a dosis baixes faciliti el control de la glucèmia, perquè menjar una peça de fruita podria reduir, en lloc d’augmentar, la resposta de glucosa en sang. ¿I les persones amb diabetis tipus 2?
Es va assignar aleatòriament a diabètics a un grup que no podia menjar més de dues peces de fruita a el dia, i un altre grup se li va demanar que mengés un mínim de dues peces de fruita a el dia. El control de el nivell de glucosa del primer grup no va ser millor que el del segon. Els investigadors van concloure que «no hauria de restringir-se el consum de fruita en els pacients amb diabetis tipus 2».
Més recentment, un grup d’investigadors que va desenvolupar un índex glucèmic va concloure que seguir una dieta basada en fruites, verdures i fruits secs que incloïa unes 20 racions diàries de fruita durant un parell de setmanes no havia tingut efectes adversos sobre el pes, la tensió arterial o els triglicèrids, a el temps que havia reduït el colesterol LDI, (el «dolent») en uns sorprenents 38 punts.
Segons aquest doctor, la diabetis es pot prevenir, aturar i fins i tot curar-se si se segueix una dieta prou sana. “Per desgràcia, els metges no tendeixen a educar els seus pacients sobre com prevenir la diabetis. Només un de cada tres pacients prediabètics refereix que els seus metges els hagin recomanat fer més exercici físic o millorar la seva alimentació. És possible que alguns dels motius que expliquen aquesta manca d’assessorament sigui que les asseguradores no compensen econòmicament el temps addicional que duraria la consulta; la manca de recursos; la manca de temps; i la manca de coneixement. La realitat és que no formem als metges perquè capacitin les persones a les que atenen. El sistema educatiu metge actual encara no s’ha adaptat a la gran transformació de les malalties, moltes de les quals han passat de ser agudes a ser cròniques. La medicina ja no consisteix a arreglar ossos trencats ni a curar faringitis. En l’actualitat, les malalties cròniques com la diabetis són la principal causa de mort i d’invalidesa en els països occidentals “.
Les biòpsies dels nervis de les cames de diabètics amb una neuropatia progressiva severa han evidenciat malaltia vascular perifèrica en el nervi sural de la cama. No obstant això, a l’cap d’uns dies de començar a menjar de forma més saludable, la circulació sanguínia pot millorar tant que la neuropatia desapareix. Després una mitjana de dos anys de seguir una dieta vegetariana composta fonamentalment d’arròs i fruita, fins al 30 per cent dels pacients poden recuperar la visió perduda com a conseqüència de la diabetis.
Llavors, ¿per què no ensenyen res d’això a les Facultats de Medicina? Perquè receptar verdura en lloc de pastilles no dóna molts diners. L’estudi sobre l’alleujament de dolor neuropàtic es va publicar fa ja més de vint anys i els estudis sobre la recuperació de la ceguesa es van donar a conèixer fa més de cinquanta. Tal com va escriure un comentarista, “que la comunitat mèdica majoritària passi per alt aquest fet es deu, sens dubte, als interessos creats”.
Una cosa semblant va passar amb els antioxidants. Els suplements d’antioxidants no semblen ser de gran ajuda per a prevenir les malalties pulmonars i activar el sistema immunològic. No podem ficar en una pastilla els poders de la Mare Natura.
Per exemple, es va utilitzar vitamina C per millorar la tensió arterial perquè es va veure que la hesperidina que contenien les taronges i altres aliments antioxidants exercia un efecte protector davant els ictus. Amb això en ment, els científics es van proposar trobar els aliments més rics en antioxidants. Setze investigadors de tot el món van publicar una base de dades que plasmava el poder antioxidant de 3.000 aliments, begudes, herbes, espècies i suplements.
No obstant això, es va comprovar que quan els subjectes van beure suc de taronja en lloc de la solució de hesperidina, el flux sanguini va millorar encara més que amb els suplements de hesperidina. En altres paraules, l’efecte de protecció davant l’ictus que exerceixen les taronges va més enllà de la hesperidina.
Quan parlem d’aliments, sembla que el tot sol ser més que la suma de les parts.
Per les mateixes raons, s’està veient que s’estan produint resistències a certs virus amb els antibiòtics de la farmacopea convencional i; en canvi, amb antibiòtics naturals en forma d’olis essencials l’efectivitat segueix sent la mateixa.
La raó és que la farmacopea convencional aïlla els components més efectius d’una planta creient que així el resultat serà més combatiu. Però, a l’contrari del que es podria esperar, el resultat és més agressiu, sens dubte, però no més efectiu perquè passa que els altres compostos que acompanyen una planta (i no només el component amb efecte antibiòtic o la vitamina aïllada), actuen de manera sinèrgica col·laborant en la resolució de el problema que ens afecta de manera sorprenentment més eficaç.
Per això, s’ha vist en diferents experiments realitzats per científics de l’PCRM (sigles de el Comitè de Metges per a la Medicina Responsable, en anglès, i fundat per Neal Barnard) sobre com una dieta saludable pot influir en malalties habituals, que els pilots d’avions que consumien més vitamina C procedent de fruites i verdures, semblaven estar més protegits enfront de les radiacions solars (les persones que volen diàriament a les capes altes de l’atmosfera tenen un major perill d’exposició a les radiacions solars nocives) que aquells als quals es van administrar 500 mg de vitamina C diaris.
La conclusió d’aquest experiment és que els antioxidants que es troben de forma natural en els aliments actuen de forma sinèrgica i això és el que tendeix a protegir-nos, l’acció combinada i simultània de molts compostos diferents.
Els antioxidants aïllats, a dosis elevades, que és el que trobem en els suplements, no tenen la mateixa capacitat de protecció.
Efectivament, els pilots que ingerien un còctel de fitonutrients concentrats en diversos aliments d’origen vegetal, com els cítrics, els fruits secs, les llavors, les carabasses i els pebrots, van presentar els nivells més baixos de mal a l’ADN en resposta a la radiació amb que la galàxia els bombardejava diàriament.
Així doncs, l’equip d’investigació va concloure que les verdures de fulla verda, com els espinacs i la col arrissada, semblen superar a altres fruites i verdures pel que fa a aquest efecte antioxidant i protector enfront de les radiacions solars.
